ENTRE EL DOCUMENTAL I LA FICCIÓ

Alberto Ammann: «No hauríem de ser paràsits d'altres mons"

L'actor protagonitza la segona temporada de l'exitosa i original sèrie 'Marte', que National Geographic Channel estrena aquest dimecres

zentauroepp45874581 television el actor alberto ammann  en la serie marte  de na181113170101

zentauroepp45874581 television el actor alberto ammann en la serie marte de na181113170101 / Dusan Martincek

4
Es llegeix en minuts
Manuel de Luna
Manuel de Luna

Periodista

ver +

National Geographic Channel continua explorant 'Marte’.Després de l’èxit de la primera temporada d’aquesta ambiciosa i original producció que fusiona ficció i documental científic, la prestigiosa cadena de pagament estrena aquest dimecres, 14 de novembre (22.50 hores), la segona entrega de la sèrie, que es va rodar a Budapest a l’estiu del 2017. I en aquesta repeteix com a 'colon’ del planeta vermell Alberto Ammann, actor guardonat amb un Goya per la seva interrpetació a la pel·lícula 'Celda 211', però que està vivint de ben a prop l’espectacular 'boom’ de la televisió: en els dos últims anys ha encadenat 'Mart’, 'Narcos’ (Netflix) i 'Apache' (Antena 3).

¿Quan va rodar 'Marte’ el 2016, va pensar que seria un èxit que permetria una segona entrega?

Sempre desitjo que vagi bé, és clar, però no acostumo a fer moltes especulacions sobre les produccions en què treballo. És clar que en el cas de 'Marte’ sí que tenia la impressió que funcionaria bé, ja que tot el que envolta Mart és molt atractiu, tant per controvèrsies com per adeptes a la seva conquesta. Així que sospitava que hi podria haver una segona temporada. I aquesta entrega és molt més potent, amb una inversió més gran, molt més càsting... Vaja, molt més cara.

Conquistat Mart, la segona temporada se centra en l’inevitable duel entre els científics i els empresaris, que veuen un gran negoci per damunt de tot. ¿En quina posició està el seu personatge?

Aquesta nova entrega se centra en el drama humà que viuen i han de conviure els 'colons’ de Mart, les relacions personals, les relacions íntimes, els conflictes interns... Però sí, el conflicte que destaca entre tots els problemes personals és el que enfronta ciència i negoci. De fet, és una cosa que sempre ha passat: la ciència explora i s’arrisca, i sobre el que ha descobert, i sense riscos, entra en joc la indústria que busca fer el màxim negoci.

¿Com es posiciona el seu personatge, el científic Javier Delgado, davant d’aquest conflicte?

El Javier és hidròleg i geoquímic, i per tant científic, però, al contrari que altres companys que són molt més bel·ligerants amb els interessos industrials, es manté una mica al marge. Ho  veu amb un cert escepticisme, ja que allò que el preocupa realment són les relacions personals amb la seva parella, que és la trama principal del personatge.

¿I com veu Alberto Ammann el conflicte ciència-indústria?

¡De manera totalment oposada al meu personatge! Jo estic a favor de les persones que qüestionen contínuament el paper de la indústria, el perquè i per a què... No estic en contra del progrés industrial, però no m’agrada que sigui per al benefici d’uns quants. Crec que hauríem d’evitar a Mart els errors que hem comès, i seguim cometent, a la Terra. No sé si veurem la conquesta de Mart, però no hem de ser paràsits d’altres mons.

'Marte’ és una sèrie innovadora ja que uneix documental científic i ficció. Després de treballar-hi, ¿com valora aquest 'invent’ audiovisual?

A mi m’ha interessat molt. Primer perquè em desperta una gran curiositat per l’espai, altres planetes... Jo soc públic per a aquesta sèrie. Però, a més, poder encarnar personatges ficticis amb qui et pots identificar, i escoltar a la vegada científics 'top' reals que expliquen el que pot passar és superinteressant. 

Quan va treballar en la primera temporada de 'Marte’ va dir que mai aniria a Mart, perquè encara hi ha moltes coses per fer a la Terra. ¿Manté la mateixa opinió?

Absolutament. Anar a Mart és un viatge d’uns vuit mesos, si sobrevius, és clar... Ja hi ha hagut astronautes que han estat més d’un any a l’espai i s’ha comprovat que han tingut canvis fisiològics i biològics que encara no se sap quines conseqüències tindran. És un risc enorme. Vaja, que no em sembla un viatge turístic. Potser la Lluna, en uns 20 anys, que està més a prop. Però ara m’interessa molt més la Terra.

Tot i que la seva gran consagració va arribar amb el cine, últimament només treballa en televisió, on s’està vivint una autèntica revolució amb les plataformes. ¿És aquest el futur de l’audiovisual?

La veritat és que sí que penso molt en aquest tema, perquè les plataformes van aparèixer gairebé de cop en les nostres vides, i jo, i molts companys, estem rebent contínues ofertes de sèries, i em puc permetre el luxe de triar el que em sembla millor. Així, sembla difícil tirar endavant el cine. És un canvi de model que em sembla interessant.

Notícies relacionades

¿I quin creu que és el canvi?

Crec que el gran canvi va arribar amb Netflix, que va plantejar una proposta revolucionària: buscar un públic determinat per a una ficció determinada. Fins ara, el plantejament era intentar arribar al màxim nombre de persones, i això és quedar-se a la superfície. Per incloure-ho tot només serveixen les comèdies romàntiques i les d’aventures. En canvi, Netflix, al segmentar el públic, aconsegueix ficcions més serioses, més profundes. Així neixen sèries més reals, més crues... Més creïbles, en definitiva.                     

Temes:

Mart