22 set 2020

Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Sanchis s'entrena per saltar al Parlament

Ferran Monegal

No va ser un periodista el que tenia al davant Inés Arrimadas a TV-3; va ser una trobada amb un adversari polític. Va ser un cara a cara amb un tirador d’elit d’una altra corda ideològica. Es van equivocar amb el plantejament escenogràfic del plató. En lloc de fer seure Sanchis  en una butaca, l’haurien d’haver col·locat en una trinxera. És a dir que el que vam veure diumenge a la nit a TV-3 no va ser una entrevista. Va ser un debat tens, de vegades fins i tot amb el ganivet entre les dents, entre la cap de l’oposició i un guerrer al servei d’una facció política diferent. I va passar el que havia de passar en aquests casos en què en lloc d’una entrevista el que hi ha és un debat entre dos: es van anar disparant perdigonades mútuament.

Sincerament, no va ser cap sorpresa. No podia ser de cap altra manera. No podíem esperar que Vicent Sanchis fes de periodista o d’entrevistador. Des que el van col·locar al capdavant de TV-3 ja ens té àmpliament acostumats que el periodisme no li interessa.  El seu interès és un altre. Com a agitador i propagandista al servei d’una creença de país, d’una religiositat concreta –minoritària encara, segons les enquestes–, és excel·lent. Sense la TV-3 que ha conformat Sanchis, el procés no seria el procés. No ho seria, almenys tal com s’ha desenvolupat i ha repercutit en la societat catalana fins ara. De manera que la seva trobada amb la líder de l’oposició havia de ser forçosament conseqüent amb la seva pròpia raó de ser i de trobar-se al capdavant d’aquesta cadena. No li feia preguntes, li feia retrets. No li plantejava qüestions, les hi debatia i li donava reprimendes. No era la seva intenció fer d’entrevistador, ni que el personatge entrevistat anés quedant retratat amb les seves respostes. La seva intenció era plantar-li cara de tu a tu, impugnar-li opinions, defensar els polítics de la seva corda –els que el mantenen en el càrrec– i transformar-se no en l’entrevistador de la cap de l’oposició, sinó en el seu oponent. I s’ha de dir en honor a la veritat que ho va aconseguir.

Sanchis va aconseguir fer de l’entrevista, discussió. Es va erigir en coprotagonista, en el mateix pla que la seva oponent. Semblava que en lloc de ser a TV-3 fos al Parlament, debatent des d’un escó del PDECat amb la líder de Cs a la bancada oposada. ¡Ah! Ben mirat crec que Sanchis s’entrena. Prepara el nou destí que l’espera.