Fill, compte, que aquí t'apunyalen

El dia a dia de la ratomàquia GHVip (T-5), francament, cansa.  Però les fabuloses audiències que aconsegueixen, em desmenteixen amb tota rotunditat.  O sigui, que busco en aquesta barbacoacàmping-gas algun repunt, algun detall, que puguem emportar-nos a la boca sense risc de patir una oclusió intestinal. I acaba de produir-se un instant ressaltable. L’ha protagonitzat la senyoraPina, mare deTony Spina, un dels concursants que són a la gàbia. ¡Ah! Aquest és un noi, d’origen italià, agafat deMujeres y Hombres y Viceversa, programa que Mediaset té muntat com a planter i graella d’enfornat de la carn de canó que necessiten per anar omplint les seves futuresratomàquies. I en un moment donat la veu delGran Hermanoli va ordenar: «¡Tony, al confessionari!». I allà dins es va trobar amb la seva senyora mare,Pina, que després d’abraçar-lo amb natural intensitat li va donar alguns consells meditables. Li va dir: “Fill, no oblidis mai que la família la tens a casa, aquí, no. Aquí no confiïs en ningú. Aquí el que et diu germà de cara, t’apunyala per l’esquena. Aquí tothom va a la recerca del maletí. I recorda una cosa: ni tots els bons són tan bons, ni tots els dolents tan dolents”.

Notícies relacionades

La revolució d’Apple

El llenguatge de Chicote

¡Ah! La senyoraPinaens ha agradat molt a casa. Posseeix una sensatesa i, alhora, un pragmatisme extraordinaris. Els seus missatges transcendeixen GHVip. La vaig escoltar una estona amb els ulls tancats i quan deia allò dels punyals per l’esquena me la vaig imaginar al Congrés dels Diputats. Quan va afegir que tots van a la recerca del maletí de la pasta vaig pensar que estava escoltant, ¡per fi!, un informatiu de veritat. I quan va acabar amb la falsa aparença de la maldat i la bondat, vaig recordar que els dolents no són els pitjors, com deiaCristóbal González de Grau, aquell interessant i oblidat escriptor de la bohèmia barcelonina dels anys 50, corrector tipogràfic de professió.

MÉS SOBRE L’HUMOR I LA BANDERA .–L’altre dia el sarcàsticPepe Colubi va dir aFAQS(TV-3): “L’humor és un idioma. Desconstrueix la realitat [...] Una bandera en un programa d’humor no té ni simbologia ni representativitat [...] Una bandera en un esquetx és una bandera fora de servei [...] L’humor i la ironia és l’únic que ens distingeix dels animals i de les màquines”. Que prenguin nota els irritats.