El procés, segons Netflix

Presentar i explicar en un documental elprocésamb la màxima objectivitat possible i, a més, que l’entenguessin tant gent de Càceres com de Sidney. Aquest era el complicat repte que es van plantejar els directors Álvaro Longoria (Santander, 1968) i Gerardo Olivares (Còrdova, 1964), i que va acceptar ni més ni menys que la plataforma de tele nord-americana Netflix, que considera el conflicte català com un tema d’interès planetari (tal com corroboren l’impacte internacional que van tenir les imatges de l’1-O). I després de més d’un any de feina, i centenars d’hores de gravació, Netflix estrena el 28 de setembre 'Dos Catalunyas', minuciós, polièdric i també arriscat treball que, en prop de dues hores, presenta la difícil realitat política d’un petit país, i que poden veure més de 130 milions d’abonats que té la plataforma a tot el món.  Mai, ni en el millor dels escenaris mediàtics (el treball se subtitula en 24 idiomes), s’hauria imaginat l’independentisme català tenir un altaveu tan brutal. Per això hi ha un altre interès paral·lel per a defensors i detractors: com es presenta.         

“Abans de res, el que busquem en aquest documental és respectar l’espectador, per això no pontifiquem sobre tot el que exposem, ens limitem a donar la informació perquè sigui l’espectador qui tregui les seves pròpies conclusions”, explica Longoria, que arriba al conflicte català en blanc, però amb una important trajectòria professional, precisament en el món del documental: 'Hijos de las Nubes, la última colonia' (documental que il·lustra el conflicte sahrauí que va guanyar el Goya el 2013) i 'The Propaganda Game'The Propaganda Game' (sobre Corea del Nord, nominat als Goya). 

La idea era arribar totalment verges per afrontar el projecte, no estar 'contaminats’per una de les dues visions del conflicte, assenyala Olivares, professional amb una trentena de documentals i també pel·lícules de ficció ('14 kilómetros’). “Intentem posar-nos a les sabates de l’altre. Escoltar les raons i reflexions de les dues parts del conflicte. Aquest és el nostre objectiu, i si ho aconseguim, doncs missió complerta”, diu Longoria.  

EL 21-D, EL NEXE

El documental té com a nucli central la campanya electoral de leseleccions del 21 de desembre del 2017.  En aquesta transcendental etapa del conflicte català, la producció va tenir permís per ficar-se dins dels equips de campanya dels principals partits, per tant, mostraimatges inèdites i sorprenents, així com reflexions dels candidats en petit comitè –incloent-hi Puigdemont– que obren el perfil que els mitjans donen d’aquests polítics.

Així, i a partir de les eleccions del 21-D, el treball va analitzant els diferents moments que han marcat aquest procés. I tot trufat amb les opinions i reflexions de polítics, periodistes, politòlegs... En total, es van portar a terme 85 entrevistes.

Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Miquel Iceta, Elsa Artadi, Jordi Turull, Marta Rovira, Xavier Domènech, David Fernández, Ada Colau, John Carlin, Raphael Minder, Iñaki Gabilondo i Pablo Simón són alguns dels personatges entrevistats. Són persones amb sensibilitats diferents per “aprofundir més enllà de titulars en el com i el perquè s’ha arribat a aquesta difícil situació”, apunten des de Netflix. 

Però tot i així, no hi són tots els que volien. "Vam cursar una petició perquè intervingués la llavors vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, i encara continuem esperant una resposta", reconeix Olivares. Això sí, van comptar amb les reflexions de Jorge Moragas, el que va ser cap del gabinet de Mariano Rajoy. 

També van plantejar una entrevista aOriol Junqueras. "En un moment en què semblava que sortiria de la presó, vam pactar amb ERC acompanyar-lo en el seu trasllat des d’Estremera fins a Barcelona", ha revelat Olivares, que ha lamentat no haver pogut obtenir el seu testimoni ni el d’algun dels empresonats.

“Però en el fons, el que volem explicar amb el màxim respecte i objectivitat és el nucli del problema, al marge de la seva resolució, que pot anar per llarg, i que aquest problema el pugui entendre tant un abonat de Netflix d’Austràlia com de Chicago”, insisteix Longoria.

Del documental, Longoria destaca la fantàstica possibilitat que ha tingut de mostrar les ‘cuines’ dels partits polítics durant la campanya electoral. “Hem tingut un accés privilegiat i, per tant, molt interessant del que hi ha rere les bambolines de la campanya –explica–. Ens mostra el costat més humà dels polítics, especialment en els debats, uns actes que tenen un rerefons apassionant, i als quals hem pogut assistir”.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

“Els documentals no s’acaben, s’abandonen”, sentència Longoria, per exemplificar la gran complexitat que comporta, no només intentar explicar amb la màxima objectivitat i informació el procés, i condensar-lo en dues hores, sinó també l’obligatorietat de posar una data límit. Així, després de set mesos d’edició contínua del documental van ‘pactar' que el final fos l’elecció del nou president de la Generalitat.nou president de la Generalitat.

Després de tot aquest periple posant-se a les sabates de l’altre, i malgrat haver dubtat molt sobre l’encert del títol ('Dos Cataluñas'), Longoria i Olivares tenen una opinió clara del que han vist a Catalunya: "Hi ha una sensació de frustració i esgotament.Us veiem amb una fractura social molt marcada...". I veient això, un cantàbric i un andalús ho tenen clar: "Veient la situació des de fora, el més lògic és que la solució passi per un diàleg".