Va intentar vendre la mort de Belén

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Des d’un punt de vista personal, humà, la victòria que acaba d’aconseguir als tribunals Belén Esteban sobre el seu depredador monetari Toño Sanchís ha sigut gloriosa. J. J.Vázquez explicava a Sábado Deluxe (T-5), en un to dramàtic, molt aconseguit i excel·lent: «Quan Belén va estar malaltona, Toño va intentar vendre la seva mort». I va rubricar María Patiño: «Un advocat em va explicar que Toño Sanchís es va presentar al seu despatx per negociar l’exclusiva de l’enterrament de Belén». ¡Ahh! Això és molt canalla, en efecte. Eren aquells mesos, si no recordo malament, de l’any 2011, en què Belén Esteban estava intentant vèncer les seves addiccions i resulta que el seu representant ja estava venent el seu cadàver i l’exclusiva del seu enterrament. Malgrat que després Toño ha anat desmentint pels platós aquest mesquí intent de negoci necròfil, els testimonis en contra seu semblen definitoris. De manera que la victòria judicial de Belén no només se circumscriu als centenars de milers d’euros que el seu exrepresentant li ha de tornar: sobretot és un triomf personal en tota regla sobre qui ja la imaginava estirada en una caixa de fusta. Des de l’altre punt de vista, des del que es diu el negoci televisiu, s’ha d’assenyalar també l’èxit de la cadena. Després d’uns mesos de presència difuminada, els embolics existencials de Belén Esteban tornen amb tota la seva esplendor a T-5 i proporcionen novament colossals índexs d’audiència. Dissabte el seu cas va omplir 150 minuts de programa, o sigui, dues hores i mitja que si tomba que si gira. I encara falta per muntar la traca final, que pot ser apoteòsica: Belén i Toño cara a cara tenyint de sang el plató. Pot ser un bon negoci per a tots dos: Toño cobraria una xifra impressionant per aquesta acarnissada trobada, i Belén tindria assegurat el pagament del seu deute.

FANTASIA CIFUENTES.– Gairebé tres setmanes ocultant el cas del màster imaginari de Cifuentes, però finalment el des-Informe semanal (TVE-1) va abordar el tema. No ens han defraudat: han fet una fantasia en lloc d’un informe. Ni paraula sobre el mitjà, ni els periodistes, que van destapar el frau (eldiario.es), i en lloc de posar el focus d’atenció en Cifuentes, l’han col·locat en la universitat: «És una irregularitat impròpia d’una institució acadèmica». Es mereixen un augment de sou.