«Entre ma mare i Mario: ¡hi ha rotllo!»

És probable que la intenció última de Bertín Osborne i Tele 5 dedicant-li una entrevista de quasi dues hores a Tamara Falcó (Mi casa es la tuya) sigui simplement una aproximació a l'univers Isabel Preysler. O sigui, una estratègia, un primer acostament a la seva mansió madrilenya de Puerta de Hierro -allà va tenir lloc la llarga trobada amb la filla- per intentar saltar aviat a una gloriosa trobada televisada de Bertín amb la mare, si pot ser acompanyada de Mario Vargas Llosa. No hi trobo cap altra explicació, perquè l'entrevista amb aquesta noia, per més filla de... que sigui, no aguantava ni deu minuts de rellotge. Tamara, de moment, no té per mi ni currículum ni prou substància per omplir amb un mínim d'interès una sessió tan llarga.

L'audiència aconseguida, que va ser bona, crec que es va deure només a la curiositat per saber quines xafarderies podria explicar de la seva mare, i del premi Nobel. En aquest sentit no va defraudar del tot. Va dir que el primer dia que Mario va visitar la casa, que era un dissabte, va veure que la seva mare, insòlitament, va aparèixer «perruquejada i enfundada en uns pantalons negres de cuir». ¡Ah! «La meva mare els dissabtes no s'arregla gaire. No surt de la camisa de dormir. I al veure-la així, jo li vaig dir a la meva germana: ¡aquí hi ha rotllo, Ana, aquí hi ha rotllo!», explicava Tamara amb pícara intenció. Home, efectivament, l'arribada de Mario Vargas Llosa a la vida d'Isabel Preysler, i viceversa, ja hem vist que ha sigut un gloriós momentàs, sobretot per a les revistes del cor.

Notícies relacionades

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

¡Salta la sorpresa a Europa!

Al marge d'aquesta pinzellada sobre l'actual i molt important pollastre de la seva mami, Tamara va tenir raptes virtuosos al comentar el seu fervor religiós. Temps enrere es va plantejar molt seriosament fer-se monja. Va dir: «Quan em vaig assabentar que existia el dimoni, em vaig preguntar a mi mateixa ¿quin és el lloc en el què n'hi deu haver menys?». O sigui, creia ingènuament que en un convent el dimoni no hi penetra. ¡Ahh! Hauria de llegir més sobre el tema: hi ha molta literatura que ho desmenteix. Però finalment va desistir i no va abraçar el noviciat. Li ha quedat , però, un tret, un sortilegi, que practica habitualment per protegir-se: sempre porta a sobre aigua beneita amb què ruixa les persones que se li acosten.

Després d'aquesta sessió pot ser que l'estratègia de Bertín i Tele 5 hagi tingut èxit. Potser veurem aviat el vernissatge amb Mario i Isabel.