«El rei Joan Carles està atemorit»

Aquesta frase la va llançar José María García quan va veure que el Rei emèrit, el Rei bis, el Rei dimitit o el Rei cessat, Joan Carles I, els acabava de penjar el telèfon deixant-los amb la paraula a la boca. Home, en discrepo una mica. No crec que estigui espantat o atemorit. Més aviat deu ser conseqüència d'aquella inèrcia natural, aquell modus operandi habitual, de qui va estar 39 anys sent la màxima autoritat de l'Estat. Atès que són criatures especials, de sang blava, d'una categoria superior al comú dels mortals, aliens a la democràcia perquè no se sotmeten a cap votació, sinó que accedeixen a regnar per via hereditària; atès que són així de magnífics i fantàstics, el gènere periodístic els molesta una barbaritat. I, olímpicament, passen. És a dir, res d'entrevistes en què hagin de respondre dels seus actes, els més controvertits i delirants. En tot cas, com a màxim, converses disperses a condició que sigui en forma de massatge.

Notícies relacionades

El ball de Paloma i Risto

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

Estic parlant naturalment d'aquesta jornada de Salvados (La Sexta), en què Évole, davant de García, va trucar per telèfon al rei Joan Carles. D'entrada, només començar a parlar, Évole ja va deixar el monarca bis molt contrariat. Li va preguntar: «¿Què fa un Rei emèrit un dimecres al matí?». ¡Ahh! Preguntar això a Sa Majestat cessant, en efecte, és molt carregós. El mateix García ho va advertir després: «No havies d'haver començat així, ¡l'has posat en guàrdia!». Doncs encara devia de quedar més mosquejat quan Évole li va recordar les seves tremendes escapades a Botswana. Amb el que sí que estic d'acord és amb el que García va dir més tard: «A Joan Carles li falta una entrevista, i a Felip VI, també. No d'aquelles que en comptes de fer entrevistes fan fel·lacions». Exacte. Els falta una entrevista lluminosa i punxant. Però això no ho volen. Prefereixen penjar el telèfon davant de mig Espanya.

Aquest regi incident interruptus et horribilis no hauria de tapar un altre instant molt interessant. Quan l'exrei de la radiofonia futbolística va explicar les moltes coses que sap d'un potentat constructor i exministre que dona diners sota mà a canvi d'obtenir obra pública. «Aquest deu ser Villar Mir», va apuntar Évole. I García ho va confirmar: «Sí, comença per V i acaba per r». ¡Ahh! Bon moment per recordar aquest constructor. El jutge ja ha citat García perquè expliqui tot el que sap.