Alfred i Amaia: "A Eurovisió ho farem igual o millor"

Nerviosos, encara en un núvol i una mica descol·locats davant l’allau de mitjans de comunicació –més d’una cinquantena– que esperaven sentir les seves primeres declaracions després de classificar-se per representar TVE en el pròxim Festival d’Eurovisió, Amaia i Alfred van confessar ahir que tot sembla un somni, però que tenen molt clar quin és el seu objectiu ara: «A Eurovisió ho farem igual o millor».

Després d’aconseguir el suport majoritari del públic a la gala especial d’OT que TVE-1 va emetre dilluns (davant gairebé tres milions d’espectadors), Almaia (així els diuen els seus incondicionals) van reconèixer que la composició amb què van defensar la seva candidatura, Tu canción, és una peça molt llaminera. «És un retrat superbonic del que ha sigut la nostra relació, un best moments, perquè tothom s’hi senti identificat», va dir un emocionat Alfred davant la seva tímida companya.

Amaia va admetre que, al sortir elegits, els va costar assimilar-ho i que no s’acabaven de fer a la idea. Ahir, més de 10 hores després i després d’haver dormit una miqueta, ja començaven a baixar del núvol. «No recordo com vaig reaccionar en aquell moment. És un record borrós», va confessar la jove pamplonesa. «Ja ens ho creiem una mica, i estem molt contents. Tenim moltes ganes d’afrontar el repte, però també és una responsabilitat increïble», va afegir.

Amaia també va reconèixer que té por que puguin decebre la seva legió de seguidors. «Però no crec que passi», va afirmar a continuació i amb aplom la cantant al revisar al plató la seva triomfal actuació de dilluns. «¡Ohhh!, m’ha agradat», va deixar anar amb la ingenuïtat que la caracteritza. «Però ho farem millor», va insistir.

Notícies relacionades

'Almaia' portarà a Eurovisió el seu amor amb 'Tu canción'

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Sobre la maledicció d’Eurovisió, certamen que no guanya un representant espanyol des del 1969 (amb Salomé i el seu Vivo cantando, la parella creu que s’ha de sortir sense complexos. «El que et marca realment és fer una bona actuació o no, el lloc és superrelatiu. Les claus són fer una bona actuació i trobar-t’hi a gust», va reflexionar Alfred.

I dilluns a la nit ho van posar en pràctica. En la segona interpretació de la cançó (en van fer tres), hi va haver l’esperat petó. Al preguntar-lo si ho repetiran a Lisboa, el pròxim 12 de maig, van deixar clar que aquests detalls no es planegen: «El que sorgeixi, i ja està».