Catabàrnia: Albà contra Boadella

Apesar que l'acte d'investidura d'Albert Boadella com a presidentde Tabàrnia -el dimarts 16 de gener- va ser silenciat al TN vespre, aquest dissabte, dia 20, TV-3 ens ha ofert en directe a través de Preguntes freqüents la proclamació de Toni Albà com a president de Catabàrnia, que és com Tabàrnia però a la contra. En aquesta ocasió també hi ha hagut una vistosa botifarra, però amb el plus afegit d'un petarrelleig que Albà ha executat amb impecable perfecció. Al nostre canari flauta Papitu el que li ha semblat més gloriós ha sigut la part del discurs que diu: «Aquí volem seguir sent el poble dels calçots, els castellers, de la Feria de Abril, dels hereus de la Trinca, de la Carmen Amaya, de Rubianes i del Polònia». ¡Ahh! No sabria dir-los si Carmen Amaya i Pepe Rubianes deuen haver quedat satisfets per haver sigut utilitzats i posats en aquesta guerra. Em sembla que no. Però com ja no estan entre nosaltres és difícil que es queixin. Això és com l'altre dia, en el penúltim capítol de Merlí, que van fer sortir el gran actor Francesc Orella disfressat de Salvador Dalí exclamant a tot drap «¡Visca la República!», una expressió realment pintoresca en boca de Dalí. Potser estic equivocat, però em sembla que això de ¡Visca la República! Dalíno ho va dir mai. El que sí que sabem és el que va dir abans de morir: «Visca el Rei, visca Espanya i visca Catalunya». Prèviament havia fet testament llegant la seva obra a l'Estat espanyol. ¡Ah! La Història a vegades té cops insuportablement incòmodes. Per a alguns, sobretot. En qualsevol cas, els presidents de Tabàrnia i Catabàrnia tenen un avantatge enorme: per ara es redueixen a petites guerres de còmics. O sigui, que produeixen hilaritat i entretenen. No desentonen amb la carnavalesca realitat política que tenim.

En aquest Preguntes freqüents ha debutat com a presentadora i conductora Laura Rosel. Segueix la tònica de Ricard Ustrell, però ha tingut moments de picant i saludable intenció. A Ernest Maragall li ha passat el vídeo d'aquell moment del seu germà Pasqual, al Parlament, quan va acusar Mas i CDC d'allò del 3%. I Ernest, que ara ha trobat aixopluc en el tren de rodalies del pinyol indepe, feia esforços sobrehumans buscant un argumentari contemporitzador. ¡Ahh! A partir d'una certa edat, el contorsionisme és un art perillós.