La Barcelona de ficció de 'Sé quién eres'

Mentre el lector fa boca esperant la conclusió, aquest dilluns, de 'Sé quién eres', l’addictiva sèrie d’intriga psicològica creada per Pau Freixas ('Polseres vermelles', 'Cites') per a Tele 5, els proposem descobrir els escenaris reals d’una ficció íntegrament rodada en 180 localitzacions de Barcelona i l’àrea metropolitana, i que juga a despistar l’espectador: pot semblar de qualsevol lloc. No és estrany, doncs, que l’hagin comprat des de la BBC Four fins a televisions de França, Alemanya, Israel, Turquia, Polònia i Llatinoamèrica.

   

 Per recórrer aquest itinerari, el mateix Pau Freixas va suggerir un dels membres destacats del seu equip: el director artístic Joan Sabaté, que juntament amb el director de fotografia, Julián Elizalde, han acompanyat el realitzador des dels temps en què tots tres van anar a estudiar junts una FP d’audiovisuals. 

  

  I aquest decorador, que també ha treballat en teatre amb Héctor Claramunt, Joel Joan i Josep Maria Pou, ajuda a dibuixar els dos escenaris, el fictici i el real de la sèrie.

    

«En la ficció, hi ha el xalet dels Elías a Gavà; la casa de la família Saura, a la zona alta de Barcelona; el pis d’Eva Durán, a l’Eixample; la masia Castro, cap a Vallirana; la universitat, a la UAB; Ciutat de la Justícia, a l’Hospitalet; els despatxos d’advocats, a Diagonal Mar; la policia es podria ubicar a la Zona Franca; i la presó, a Can Brians, a Martorell», diu.

  

La construcció de cada escenari «suposava, a més, la inclusió de diferents referents visuals per a cada personatge, amb els seus mobles, textures, objectes personals». I Sabaté mostra al seu portàtil centenars d’imatges que ell ha anat col·leccionant al llarg dels anys: despatxos, salons, dormitoris, aules, hospitals… I escenes d’altres sèries que són inspiradores, com 'House of cards','Borgen', 'The good wife'... 

«Localitzar el xalet dels Elías va ser el que més ens va costar. I encara que Pau havia pensat en una determinada casa de Gavà, quan vam anar a veure-la vam veure que era massa petita i que no s’hi podia treballar bé. Per això vam acabar a la Garriga, en una casa que ens va proposar el localitzador Jaume Jordana. El que sí que està a la zona agrícola de Gavà és l’hort».

    

    La casa de la família Saura, en canvi, «és un domicili particular del carrer de Saragossa», que ja ha aparegut «en produccions de publicitat, per exemple», però on el treball de decoració va ser enorme: «Cada dia que rodàvem, hi portàvem 40 caixes de llibres i les seves prestatgeries, corresponents a la casa d’un catedràtic. Havíem de treure una família i posar-hi la nostra, amb les seves coses, quadros, fotos...», explica.

   

 Donada la dificultat de rodar a la Ciutat de la Justícia real, «la vam construir a peces: el vestíbul, a l’empresa Metrovacesa, al Poblenou; els despatxos dels jutges, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat; i la sala de vistes, al Palau de Congressos de la Diagonal».

  

 Mentre buscaven un despatx al Centre de Negocis de Barcelona, van veure des de la part del darrere «les oficines del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, que vam reconvertir en els despatxos del Bufet Elías-Heredia». 

   

Tota la part de la universitat es va rodar en diverses zones i facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona, fins i tot se’n van aprofitar els serveis logístics per convertir-los en la comissaria de policia. I el final del segrest de Julieta és a Can Batlló i les seves xemeneies.

  

 Però la joia de la corona de Joan Sabaté és la presó d’Ana Saura a Villa Castro, «que vam construir a la masia Can Monmany», una casa senyorial envoltada de boscos a Valldoreix, dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès.

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

  

 «Inicialment pensàvem en un celler, però no reflectia el que volíem. I després d’un temps en blanc, em vaig plantejar què faria si hagués de fer-ho en teatre, on t’obligues a més abstracció. Tenia una imatge final, de l’estil del  laberint d’Escher, i d’aquí va sorgir la idea de fer aquesta arquitectura invertida amb calaixos oberts». I en aquest caos, en un moment donat, «quan Elías descobreix Ana, recupera la memòria i tots els seus records comencen a reordenar-se de cop», explica.