Mercedes Milá: "Les altres cadenes són molt covardes per no tenir un espai de llibres"

Mercedes Milá torna a la càrrega amb la segona temporada de Convénzeme (diumenge, 22.30), el programa literari de Be Mad, amb què la periodista omple el buit que li ha deixat la seva polèmica marxa de Gran Hermano.

–¿En què es diferenciarà aquesta segona temporada de la primera? 

–Complirem alguns dels compromisos que teníem. Seguint amb la campanya de salvemoslaslibrerias.com que vam posar en marxa, sortirem de Barcelona per no fer-ho tot a la +Bernat. Anirem a Màlaga i Bilbao.

–Fer coincidir l’estrena amb el dia de Sant Jordi és una gran idea.

–No. Ha sigut Sant Jordi el que ha coincidit amb nosaltres. El sant ha demostrat que vol recolzar Convénzeme. Havíem d’estrenar el 23 d’abril i ha decidit unir-s’hi.

–¿Creu que el programa està ja consolidat o fa falta temps? 

–No ho està. Un programa que comença amb una llavor petitona en una cadena petitona necessita molt de temps per consolidar-se. Però el que fa que arribi a més gent és que el reemetin a Tele 5.

–¿No se sent una mena de bitxo raro sent l’únic programa literari de la televisió comercial?

–Al revés. Em sento com una reina. És la lluita eterna: fa 10 anys que demano que alguns dels meus caps comprenguessin que ho havien de fer. I fins ara no ho he aconseguit. Quan Vasile [conseller delegat de Tele 5)] va acceptar fer Convénzeme per a mi va tenir un gest admirable perquè no és normal. Ara s’està demostrant que a la llibreria +Bernat, per exemple, entren moltes persones que han vist el programa amb la llista de llibres que han recomanat altres lectors. Un programa de llibres fet de forma atractiva, no des de la càtedra, sinó des de la passió, fa que la gent llegeixi.

–¿Per què creu que altres cadenes no s’atreveixen amb un espai literari?

–Perquè són molt covardes. Hi ha molt poca gent que sigui valenta amb les audiències. A Mediaset ho són Patricia Marco [directora d’antena] i Vasile. Van veure que és una aposta diferent que podia tenir un recorregut. No és només que s’emeti els diumenges i arribi a 100.000 espectadors, sinó que ho repeteixen a Tele 5 i al final arriba a 900.000 persones, que és una barbaritat per a un programa de llibres.

–¿Mira molt els audímetres?

– Sí, els miro igual que vostè deu mirar el nombre d’exemplars del seu diari perquè no el posin en un ERO i el facin fora.

–¿Satisfeta amb el 0,5% de quota i els 81.000 espectadors que va obtenir de mitjana la primera temporada?

– Sí, perquè no esperava tant. Sabia que l’aposta era molt difícil en una cadena molt petita i amb molt poca promoció. Cada espectador de Convénzeme per al mi val per mil.

–¿Quant esperava?

–Poc. Jo deia que si ens veien 30.000 persones, ja era un èxit. És un programa molt barat que està fet amb mòbils per un equip molt petit. Era un arbret petitó. Quan parteixes de tan poc, qualsevol cosa et sembla molt.

–¿Què li sembla aquesta edició de Gran Hermano?

–Molt interessant, Veure el programa des de fora quan tu hi has estat ficada tants anys és interessant perquè veus els detalls que no veies abans. L’he seguit amb fruïció, com si el fes.

–¿Com creu que ho ha fet el seu successor, Jorge Javier Vázquez?

–Bé. Ha tingut moltes dificultats, perquè s’ha trobat el tsunami de les xarxes socials. Deu haver sigut molt dolorós, perquè no es mereixia en absolut les barbaritats que he llegit sobre ell. Ha fet un gran treball, però estava pagant factures que eren d’altres.

–A les xarxes diuen que no ha sigut  elegant amb Jorge Javier…

–Estan molt equivocats, perquè mai trobaran una paraula meva contra ell. Me l’estimo molt i ens apreciem. ¡Són tantes les tonteries que arribem a llegir i que són mentida! Avenir-se no interessa. Cal tenir-se mania. Com el que vaig veure l’altre dia a Sálvame. ¿Vostè creu que es pot aguantar que aquest nen, Kiko Hernández, tracti com tracta Lidia Lozano? El pitjor és que periodistes de prestigi sense contrastar res publiquin el que es diu a les xarxes i adeu.

–¿Què li agradaria fer a la tele? 

–Algunes de les coses que m’han proposat i que estic valorant. Tornar al directe i tenir gent davant amb ganes de parlar. Tenir un lloc a la televisió, si pot ser en prime time, i lluitar com una lloba. 

–¿No hi ha risc que Tele 5 comenci a prescindir de les periodistes veteranes com vostè després d’haver cancel·lat el ¡Qué tiempo tan feliz!, de María Teresa Campos?

–Pot ser, però el camp és molt gran. Hi ha moltes alternatives i moltes televisions per seguir treballant. De totes maneres, he parlat amb María Teresa i està bé, en contra de la imatge que s’ha donat. Donarà una gran sorpresa.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

–¿Al mateix canal o en un altre?

–Això no ho diré.