Adéu a l'aventurer Miguel de la Quadra-Salcedo

La desaparició del reporter Miguel de la Quadra-Salcedo, mort aquest divendres als 84 anys d’edat, ha provocat una gran commoció entre la legió d’espanyols que van ser testimonis de la seva admirable i extensa carrera. Les mostres de dolor i tristesa es van succeir al llarg de la luctuosa jornada d’ahir, encapçalades per les condolences enviades pels Reis a la família a través d’un afectuós telegrama. Així mateix, TVE li va tributar un homenatge ahir a la nit amb l’emissió del programa que li va dedicar 'Crónicas' sota el suggestiu títol d’'El reportero que quisimos ser', i que va emetre La 2. En aquest emotiu documental es mostra com, a mitjans dels anys 60, el gran reportatge d’actualitat era un gènere nou en la televisió espanyola. 

Nascut a Madrid el 30 d’abril de 1932, De la Quadra-Salcedo va estudiar pèrit agrícola, però aviat es va convertir en un consumat atleta de llançaments que va participar en els Jocs Olímpics de Roma de 1960. Fins i tot va arribar a inventar el llançament de javelina 'a l’espanyola', que li va servir per batre el rècord del món, encara que mai va arribar a ser homologat. 

Però va ser a TVE on la seva figura es va fer superpopular juntament amb reporters tan inoblidables com Enrique Meneses, Manu Leguineche, Manolo Alcalá i Fernando de Giles. Junts van crear un estil modern de fer periodisme sobre el terreny en qualsevol lloc del món on saltés la notícia. Així es va passar 10 anys viatjant d’un costat a l’altre del planeta: la mort del Che Guevara a Bolívia, el tifó del Pakistan el 1970, la guerra del Vietnam, el cop d’Estat de Pinochet a Xile, el retorn de Perón a Argentina... Fins que a mitjans dels 70 va canviar el reportatge d’actualitat per dedicar-se als documentals històrics, basats en els grans exploradors i els programes d’aventura.

LA SEVA JOGUINA FAVORITA

A partir del 1979 va impulsar l’anomenada 'Aventura 92', avui coneguda com a 'Ruta BBVA' o 'Ruta Quetzal', un programa d’intercanvi cultural entre els països llatinoamerican declarat d’interès universal per la Unesco. Aquesta va ser la seva última 'joguina' televisiva abans de veure com s’agreujava la seva malaltia aquest Nadal. «Jo crec que he sigut nòmada des de sempre. De petit, quan em perdia a les muntanyes de Navarra, ja sentia aquesta crida», relatava, fa un any i mig, en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Precisament va ser la 'Ruta BBVA' 2015 el motiu de la seva última trobada amb el rei Felip, a qui va visitar a la Zarzuela el 28 de juliol passat acompanyat d’una representació dels joves participants en el programa cultural. En aquelles dates Miguel De la Quadra estava hospitalitzat, però va demanar l’alta voluntària per poder veure el Rei. Felip VI l’hi va agrair personalment en aquell moment amb unes boniques paraules carregades de complicitat: «Et coneixem i sabem que no hi ha qui et freni». 

Notícies relacionades

Miguel De la Quadra Salcedo: «L'elixir de l'eterna joventut és la curiositat»

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Les reaccions del món televisiu no es van fer esperar. El president de l’Acadèmia de Televisió, Manuel Campo Vidal, va qualificar el reporter com «una llegenda de la televisió a Espanya de les que dignifica la professió i marca un referent admirable com a guia per als joves periodistes». Campo va recordar també que l’Acadèmia li va concedir al seu dia el premi Tota una vida com a tribut a tota la seva carrera professional. En atenció a aquests mèrits, el Consell de Ministres d’ahir divendres li va atorgar la Gran Creu d’Alfons X el Savi a títol pòstum. Per la seva part, el director i realitzador Tacho de la Calle, membre de l’Acadèmia, va declarar que «amb la desaparició de Miguel desapareix el referent del reporterisme en la televisió d’aquest país». «De la mateixa manera que Rodríguez de la Fuente va ser la referència respecte als animals i Pérez de Tudela ho va ser de la muntanya, Miguel ho ha sigut del reporterisme televisiu», va afegir.  La vetlla de De la Quadra-Salcedo es farà en una cerimònia  estrictament familiar.