'Salvados' descobreix l'altra cara de l'esport

Després de la controvertida entrevista amb l’històric dirigent abertzale Arnaldo Otegi, Jordi Évole intenta desentranyar avui a Salvados (La Sexta, 21.30) l’altra cara de l’esport i respondre, així, qüestions com què hi ha més enllà de l’èxit, els diners, el reconeixement i la fama dels esportistes d’elit que veiem sovint als mitjans de comunicació social. Per això, el periodista català parla amb l’exgimnasta Carolina Pascual, el futbolista Juan Mata i també amb l’exatleta Virginia Berasategui.

Pascual va guanyar la medalla de plata de gimnàstica rítmica individual als Jocs de Barcelona. Als 12 anys se’n va anar de casa i ho va deixar tot –fins i tot els estudis– per incorporar-se a l’equip nacional. Viure la infància lluny de casa, entrenar fins a 14 hores al dia fins que no podia ni caminar, seguir una dieta estricta i caure en l’oblit després de la retirada és el preu que la noia ha hagut de pagar.  Amb Évole, la noia reflexiona sobre si compensa una medalla olímpica tot aquest sacrifici. «L’important eren els Jocs –comenta Pascual–; no hi havia temps per estudiar per què espremen l’esportista».

UN SOU EXAGERAT

Notícies relacionades

La ressaca de la Champions

Netflix suma nous fitxatges a la cinquena temporada de ‘Los Bridgerton’, centrada en Francesca i Michaela

El jugador del Manchester United i de la selecció espanyola, amb la qual va guanyar el Mundial de Sud-àfrica el 2010, va deixar Oviedo i va fitxar pel futbol base del Reial Madrid. Mata reconeix a Salvados que té un sou exagerat que, en canvi, és normal en el seu entorn professional. «Visc en una bombolla. La vida real és la dels meus amics, que han de buscar feina o han estat a l’atur», explica a Jordi Évole, que el visita a casa seva, a Manchester. Mata reflexiona sobre el negoci en què s’ha convertit el futbol d’elit, la imatge estereotipada que hi ha dels seus col·legues i sobre el fet que estan molt allunyats de la realitat social que les envolta. 

Tanca Salvados l’entrevista amb Berasategi, triatleta basca que va arribar a ser campiona del món de triatló el 2003. Berasategi explica a Évole com va entrar en una espiral d’autoexigència en què només servia guanyar. Des de molt petita va entrenar un mínim de vuit hores diàries, moguda pel desig de guanyar. Després d’obtenir nombrosos èxits i ja a punt de retirar-se, el 2013, Berasategi va admetre que havia consumit estimulants a la triatló de Bilbao. «Em vaig dopar perquè vaig ser feble, per ego i per les ànsies d’agradar a la gent. L’esport d’elit no és sa a nivell físic ni psíquic», diu.