Agustí Esteve: "Els tertulians del '23 24' no vénen a lluir-se, sinó a aportar"

De dilluns a dijous, Televisió de Catalunya obre una finestra a l'anàlisi i la reflexió pausada al canal informatiu 3/24 a través de '23 24', espai que dirigeix i presenta Agustí Esteve (Barcelona, 1966). Els seus inicis en l'ofici es remunten a A-3 i els seus noticiaris en desconnexió per a Catalunya. Després va venir la ràdio: Cadena 13, Antena 3 Radio i Catalunya Ràdio (en aquesta última va ser cap d'informatius). Liquidada aquesta etapa de despatxos, busca la complicitat del teleespectador amb una proposta de marcada personalitat i complicitats poètiques.

-'23 24' es va promocionar com un espai "per entendre, analitzar i dialogar de tu a tu". Després de dos anys, ¿considera que s'ha aconseguit aquest objectiu? 

-Hem aconseguit fer un programa que bàsicament transmet que les peces que el conformem ens ajustem molt, i això és molt important a l'hora de treballar. Som un equip petit i molt ben avingut, en què la creativitat d'un suma amb la de l'altre. No tenim gaires eines, però són suficients.

-No és un informatiu tradicional. 

-Va destinat a la gent que ja està acostumada a la informació i li agrada, malgrat que sempre intento donar-hi un toc pedagògic. Abans d'entrar al plató jo ja sé perfectament quin és el relat i les parades per on ha d'anar passant. És com una història: "Avui ha passat això, aquests són els protagonistes de la història i han viscut aquesta situació". La gent ens demana que no expliquem les coses des d'un faristol, sinó des de dins. Observem, i, a partir d'aquí, oferim versions diferents.

-A vegades fa la impressió que se succeeixen moltes imatges ja vistes al llarg del dia i que queda poc temps per a l'anàlisi. 

-Depèn de la densitat informativa de la jornada. Intentem explicar de mitjana tres històries i englobar altres temes. Estem emmarcats en el 3/24 i no podem fer res que se situï als antípodes del que és el canal. Tenim una personalitat diferenciada pel tema de l'anàlisi i la manera com explique, les coses, però no sempre tinc la sensació que ens falta temps per a aquest anàlisi.

-¿Quins criteris segueix per escollir aquests tres temes? 

-Faig una barreja entre el que a mi m'interessa i el que li pot interessar al públic.

-¿Per exemple? 

–La política i l'economia des del vessant social, no la política de declaració, sinó la que vol transformar les coses. M'interessa explicar-ho perquè la gent vegi que allò que s'està decidint, encara que no s'ho pensi, l'afecta.

-A aquella hora l'audiència està saturada de titulars. ¿No creu que necessita una cosa diferent? 

-Jo concebo el producte com dins del que és TVC. Tenim temps per respirar, riure i fer el comentari. I com tot a la tele, no és només què expliques, sinó també com ho fas i com ho comuniques. El teleespectador és molt important per connectar. Busquem que aquesta complicitat provoqui que el públic es quedi a veure'ns.

-¿Tenen molts 'inputs'? 

-Hi ha d'haver una simbiosi entre les xarxes socials i el mitjà tradicional. Hi estem treballant, perquè si saps el que a la gent li agrada, tens elements per aproximar-te molt més al públic. Ara més que mai s'ha vist la importància d'aquesta connexió i qui no sigui a les xarxes socials tindrà menys eines per afrontar el futur. Es va comprovar amb 'Ciutat morta'...

-¿Què opina del documental? 

-És un reportatge ben plantejat, però només mostra una part. I tot és molt més ampli. Estem en un moment de crisi absoluta de credibilitat dels que sempre han explicat el relat i la gent està tan cansada que qualsevol versió que no recordi aquest relat té més credibilitat. Com que no hi ha ni blancs ni negres, i jo sóc un paio de bastants grisos, crec que se'ns en ha anat de les mans. Les coses s'han de ponderar una mica més i és important escoltar totes les versions. És un exercici de transparència que la gent reclama i hem de treballar per demostrar que des dels mitjans públics tenim en compte sensibilitats diverses, que no són mitjans teledirigits.

-A la tele se li retreu la falta d'esperit crític. 

-Arribats a aquest punt hi ha dos camins a prendre. L'ADN d'un periodista ha de ser crític, i jo ho intento des de les màximes perspectives possibles. I això s'ha de recordar sempre. Potser la lluita per ser els més vistos provoca que acabem fent coses que ratllen el que crec que s'allunya de la part periodística. Jo cred molt en la funció social dels mitjans públics. L'altre camí és telecinquejar, anar-te'n cap a l'altra banda. Estem en un món de competència i has d'aconseguir la fórmula perfecta que et permeti combinar les dues coses.

-En altres cadenes, el debat és sinònim de soroll i espectacle. 

-No és el nostre ambient. Si veig que hi ha crits, ho freno ràpid i dic: "Escolta, és que no se t'entén" o "Si parles quan no et toca, t'abaixo el micro". Com que es percep que no es crida, la gent que ve no vol desentonar.

-¿Quin perfil de tertulià busca? 

-Que si parla, en sàpiga. Per això, a vegades hi ha tertulians que són els analistes de la informació més periodística, i després la part més d'especialització. Intento incorporar-hi persones que tinguin més elements, el valor afegit.

-O sigui, hi ha perill zero que algun d'ells es converteixi en un personatge mediàtic. 

-Aquí no véns a lluir-te, sinó a aportar, perquè vull que la persona que et mira, aprengui. N'hi ha amb una personalitat més explosiva o que diuen les coses més a sac, perquè en la societat hi ha de tot.

-És la primera vegada que té un programa propi. ¿Com recorda el seu primer '23 24'? 

-Estava tens, però no nerviós, perquè no és el mateix. I vaig pensar que no se'm podia notar. Ara, a vegades, em passa que penso que sóc al menjador de casa, i això és un problema, perquè em relaxo molt. Has de ser tu mateix, però hi ha d'haver un punt de tensió.

-S'han marcat algun punt com el debat entre Mònica Terribas i Ana Pastor. ¿Com es va gestar aquesta trobada? 

-Ana Pastor m'agrada per la manera com explica les coses. I Mònica Terribas és un referent absolut. Vaig pensar a reunir dues professionals que tenen visions complementàries i que, a vegades, coincideixen i altres, no. Totes dues saben perfectament de què parlen.

-L'idioma no era un obstacle. 

-Aquest és un debat absolutament fictici i cent per cent artificial. Si l'Ana hagués tingut algun problema, l'hi hauria explicat i s'ha acabat. Era tan fàcil com això.

-La concessió poètica del final marca també la diferència. 

-El realitzador Sergi Minguell treballa molt amb imatge i foto alhora. Quan mires una foto, veus moltes coses que la imatge en moviment no t'ofereix. Hi afegim un fons musical, perquè pensem que és un moment per frenar i observar. És una complicitat amb al teleespectador: "¿Veus això? Si t'interessa, busca". I m'agrada molt dir: "La vida continua". És una reflexió: "Estem vius i disfrutem. Hem de tirar endavant sempre. Mira tot el que hi ha, a més del teu entorn, perquè te n'adonis i ho valoris una mica. Situa't i descobreix qui ets al món".

-Amb aquesta actitud, és difícil que vostè perdi els nervis. 

-La informació m'encanta i no em genera més estrès. Els nervis i enfadar-te no et condueixen a res. Et distorsionen. Si tens un equip en qupe confies, les coses surten bé. És un luxe que quan vas a la feina t'ho passes bé, a més d'aprendre. I això es transmet. Tenim capacitat d'improvisar i decidir ràpid, sense discussions importants. És una herència de la ràdio.

-¿Va necessitar més dosis de til·la per dirigir els informatius de Catalunya Ràdio que per fer tele? 

-És més difícil dirigir: si vols ser un bon cap, has d'escoltar molt, i això implica molt de temps i un gran esforç. Un bon cap ha de carregar-se més coses a la motxilla, no canviar-se-la. ¿I què passa? Que la motxilla pesa molt i arriba un moment en què te l'has de treure. Disfruto molt amb el coneixement que vaig adquirir aleshores.

-¿En quina mesura l'afectaria al '23 24' una confluència de les redaccions de TVC i Catalunya Ràdio? 

-Jo crec en la coordinació. La confluència s'ha de fer molt bé, amb un dibuix clar de les parts que té l'empresa i de com encaixar les peces. I has de tenir en compte que a vegades faran falta extres, perquè un mitjà en concret necessitarà coses que no té l'altre. S'ha d'observar, mirar, tenir un full de ruta, un projecte clar i comptar amb els professionals. No es pot fer només des dels despatxos.

-¿Com veu la tele a Espanya? 

-Li falta contingut. Hem de ser més acurats. Li falla l'equilibri entre el que expliques i com ho fas, i el matís: és un error simplificar les coses entre bons i dolents. Em quedo amb TV-3 amb diferència.

-¿Què opina de TVE? 

-No la miro, perquè no em diu res. Ha passat moments molt millors des del punt de vista informatiu.

-¿I de les ingerències polítiques que s'estan produint? 

-És el que denuncien els treballadors. No tinc informació de primera mà. És molt important que quan prens una decisió, o l'acceptes, tinguis un argument que sigui tan professional com sigui possible i analitzis la situació. Quan les decisions les prens sense tenir-ho en compte, anem malament. I si això és el que passa amb certes televisions públiques, és fatal. I això és culpa dels que manen i dels que obeeixen.

Notícies relacionades

TVE es bolca en el Pride BCN

HBO Max Extra Premium Plus

-¿A TV-3 no hi ha mans fosques? 

-Treballo amb una llibertat que puc qualificar de notable-excel·lent. I el dia que deixi de fer-ho, canviaré de lloc. "A TV-3 treballo amb una llibertat que puc qualificar de notable-excel·lent".