Jordi Planas: "No m'agrada cuinar, ni se'm dóna bé"

A l'actor català Jordi Planas (Sant Hilari Sacalm, 1977), que actualment viu entre Madrid i Barcelona, els crits de les dones que el reconeixen pel carrer el fan posar vermell. El seu personatge de Sergi, el petit dels germans Guitart i antic xef de 'La Riera', la ficció que emet TV-3 en la sobretaula, l'ha catapultat a la fama.

--El Sergi s'ha reinventat a 'La Riera' muntant La Barra del Port. ¿No hi ha ja massa restaurants a Catalunya?

--Sí, ja són molts i a part que són molts és que tots són bons i cars. Però no ho sé, sembla que les tapes són un negoci a l'alça.

--¿Amb què ens sorprendrà el seu personatge en aquesta nova entrega? 

--En aquesta temporada al Sergi li passen moltes coses, molt bones culinàriament parlant i també molt dolentes. I això per a un actor és molt divertit. En televisió les coses dolentes que passen donen joc, hi ha més història i la gent s'hi involucra molt més, però de tant en tant han de passar coses bones. I més en aquests temps.

--¿Podria avançar una bona notícia per als seus seguidors?

--Totes van relacionades amb el nou restaurant.

--¿Li ha costat interpretar el personatge del Sergi?

--Sí, m'ha costat representar-lo com a actor, perquè no suporto la gent mimada. Jo sóc molt independent. Però és clar, el Sergi és el més petit de la casa, el que ha tingut més avantatges, ha estudiat cuina a Brussel·les, ha tingut més oportunitats i pràcticament se li ha donat tot fet. Després ell ho ha aprofitat. Però en alguns moments n'hi ha per agafar-lo, donar-li un parell de bufetades i dir-li: ¡espavila't!

--¿Com prepara el personatge?

--La complicació de fer de Sergi va ser durant els tres primers mesos de la sèrie. Gairebé cinc anys després ja el tinc bastant interioritzat.

--¿Què és el que té en comú Jordi Planas amb Sergi Guitart?

--Moltes coses. De fet jo crec que el Sergi té moltes coses meves. Perquè jo les hi poso. Ens ajudem l'un a l'altre: el Sergi té moltes coses de mi i jo tinc moltes coses d'aquest personatge.

--¿Vostè també cuina?

--Gens. Zero. No m'agrada cuinar. A més, menjo extremadament sa: molta verdura i poques coses estranyes. Quan porten els plats per a la sèrie, tothom els tasta i jo no, perquè no m'agraden les salses i aquestes coses. Sé que és un delicte, perquè hi ha aliments verdaderament saborosos, però la veritat és que sempre he estat una mica llepafils amb el menjar. Només m'agraden els macarrons, la verdura, umm (s'assaboreix), el pollastre i l'arròs. Quatre coses. Intento portar una dieta equilibrada. Jo no sóc cuinetes, ni tinc temps, ni paciència, ni se'm dóna bé.

--Però ¿la vida que porta Sergi Guitart li agrada? 

--Sí. L'admiro per tenir una capacitat de treball brutal. De la mateixa manera que admiro tots els cuiners que he conegut, com Oriol Carrión, que és el que fa els plats del Sergi. Per preparar el personatge he estat a Els Quatre Gats, a Barcelona, i al restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, a Sant Pol de Mar, per exemple. La de cuiner és la feina més sacrificada que he vist, i no té vida pròpia.

--¿Quan i on grava 'La Riera'?

--De dilluns a divendres a Barcelona, a partir de les sis del matí. I si hi ha més escenes que rodar, fins a les sis o set de la tarda. Arribo a casa trinxat, destrossadíssim. I quan m'assec al sofà, tinc el munt de guions que estudiar. I la veritat, a vegades dic: ¡Nooo! Quant tenim 'full time', és a dir, quan s'han de gravar escenes amb més força, baralles, plor, a part que ens queda poc temps per disfrutar, és que ja no tinc ganes de res. A la nit ja no vull ni sortir. Veig les notícies a la tele i altres coses i em poso a estudiar.

--¿Quines són aquestes altres coses que veu a la televisió?

--Miro bastantes sèries dels EUA, perquè els nord-americans són els reis de la televisió.

--Comparteix escenari amb dones molt valuoses. ¿Què li ensenyen?

--Tot. Una persona que ha fet 100 pel·lícules, com Mercè Sampietro, és una autèntica escola. Sí que tinc debilitat per Cristina Plazas (la seva parella en la ficció), amb qui tinc una complicitat meravellosa. I amb la mama (Sampietro) ens estimem molt, com a mare i fill. Però m'agrada treballar amb tot l'equip de 'La Riera'. David Selvas també és molt graciós també.

--'La Riera' és un planter d'artistes joves.

–Sí, és molt important donar pas a gent jove, perquè en aquest país costa molt que ens donin oportunitats. De veritat, no tingueu por, si els joves no funcionen, se'ls aparta, però almenys se'ls ha de donar aquesta opció.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

–¿Com veu el futur de 'La Riera'?

–Aquesta temporada segur; fins al juny ja està firmat. Però aquest poder de decidir si seguim, no el tenen la cadena o els actors, el té l'audiència. I si comencem amb el 'share' alt, per què no una sisena entrega.