TV-3 resumeix la crisi en 50 testimonis

«El carrer és molt fotut... La nit és dura, fa fred» (...) «L'única solució éspatejarels pisos... No és possible que hi hagi pisos buits i gent al carrer» (...) «Diuen que els homes no ploren... Jo vaig plorar». Aquestes confessions no són de sense papers, marginats o exclosos socials, sinó de 50 joves que viuen, o ho intenten, a Catalunya i que només es diferencien de la resta perquè estan a l'atur. Aquest mig centenar de persones anònimes, que expliquen davant de la càmera les seves amargues i dures experiències, conseqüència d'una crisi econòmica de la qual no són responsables, són els protagonistes deVeus d'una generació, impactant documental de la productora Mediapro que aquesta nit estrena el programa de TV-3Sense ficció.

El plantejament d'aquest treball (una successió de primers plans dels protagonistes, amb les seves declaracions intercalades, i sense cap mena d'ornament o recurs cinematogràfic) és el mateix que va triomfar el 1994 ambCiutadans, sèrie documental de Francesc Escribano i Joan Úbeda que va ser guardonada amb el Premi Ondas Internacional. No en va Úbeda és ara el director deVeus d'una generació, encara que en aquesta ocasió presenta dues diferències respecte a l'original: se centra en un sol tema, la crisi econòmica i l'atur, i en un sector de la societat catalana concreta, joves d'entre 18 i 35 anys.

RETRAT REALISTA // «Aquest treball reflecteix la situació i l'ambient que es viu -explica Úbeda-. És un retrat de gent normal que exposa davant de la càmera la seva experiència personal, i el que s'hi pot veure és la sensació de la gent davant d'aquesta situació». Tot el treball destil·la pessimisme i amargura. «Però l'ambient és el que és», sentencia Úbeda.

La idea deVeus d'una generació va néixer fa més d'un any, quan el director deSense ficció,Joan Salvat, va plantejar a Úbeda realitzar un treball relacionat amb la crisi econòmica. Quan es va aprovar el projecte i la seva peculiar estructura, es va començar a buscar el mig centenar de persones, que havien de ser representatives de la joventut de la societat catalana. Per a això, van comptar amb el sociòleg i economista Salvador Cardús com a assessor. I d'aqueta manera, el mes de desembre passat es van iniciar les gravacions de les entrevistes, d'una hora, amb el mig centenar de persones elegides. En total, 50 hores que en el documental han quedat condensades en una mica més de 50 -durs i desassossegants- minuts.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

«Però la idea no és només quedar-nos en aquest documental, sinó que sigui la base per a futurs treballs, centrats en altres temes o, també

-avança Úbeda-, tornar a recuperar d'aquí uns quants anys aquest mig centenar de persones perquè ens expliquin com els han anat les coses en aquest temps».