L'escleròtica d'Urdangarin

Per intentar restar audiència al seu competidor, El gran debate de Tele 5, a La Sexta noche busquen ser originals incrustant en el debat polític algun ingredient, i algun debatador, típic de l'entreteniment xafarder. Pretenen compaginar l'espuma banal amb l'anàlisi profunda. Un equilibri difícil. Aquest últim dissabte, per exemple, després de la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma, van convocar una experta en llenguatge no verbal perquè analitzés la gestualitat del marit de la infanta. Ens deien, imprimint un èmfasi ansiós i inquietant: «¿Què hi ha al darrere de l'aspecte del duc? ¡L'experta estudiarà tots els seus gestos, moviments i mirades! ¡I també l'actitud de Carlos García Revenga! ¿Què amaga el seu somriure?». I en efecte va aparèixer l'experta, i comparant la foto d'Urdangarin en la seva compareixença anterior, el 2012, i la foto de la d'ara, assenyalava amb un punter els ulls de totes dues instantànies i advertia: «El 2012, el blanc de l'ull se'l veia més, i tenia la boca oberta. Estava com sorprès. Ara la seva cara és més de concentració». Home, amb tots els respectes a aquesta professional dels gestos i actituds, cal advertir que l'anàlisi del llenguatge no verbal és un dels recursos més suats, usats i abusats pels programes del cor, de la xafarderia, de la víscera, i també pels programes de successos sagnants i tremebunds. Això del blanc de l'ull d'Urdangarin, és a dir, la membrana escleròtica del globus ocular del duc, no negaré que és enginyós, però com a dada a tenir en compte sembla d'una irrellevància absoluta.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

Aquestes estratègies incrustades en un debat que pretén ser profund, grinyolen. Potser l'explicació a aquestes tàctiques sigui una conseqüència natural al fet que la directora de La Sexta noche abans dirigia Salsa rosa i Dolce vita.

PERE NAVARRO.- Com a ciutadà televident m'està passant una cosa fantàstica amb aquest polític: he passat de l'estupefacció al carinyo. Després de la seva petició que el Rei abdiqui, no paren de caure-li garrotades i insults. Des del PSOE fins al PP, des del Polònia fins a tertulianes ideològicament tan allunyades com Isabel San Sebastián o María Antonia Iglesias (a El gran debate li va dir «descerebrat»), a Pere Navarro li està caient una pallissa descomunal. Aquestes agressions em mouen a la tendresa. La seva única tragèdia és que, sent un republicà convençut, aconselli que regni Felip.