¿Som clients o enemics?

Jordi Évole ha constatat(Salvados, La Sexta) que el nombre més important de queixes dels ciutadans -entesos com a clients- són contra els bancs i les companyies telefòniques. Som clients seus, els fem guanyar molts diners, però a vegades ens tracten com si fóssim els seus enemics. El cas de la banca és maquiavèl·lic. Jordi va haver de visitar un optometrista per graduar-se la visió perquè era incapaç de llegir la lletra menuda dels contractes que les entitats bancàries ens fan firmar quan demanem un crèdit o obrim un compte. I ni augmentant la graduació de les seves ulleres fins a límits de lupa telescòpica va aconseguir llegir l'endimoniada i minúscula lletra. El cas dels operadors telefònics encara va ser més tremendo. Va entrevistar Kim Faura, director general de Telefónica-Movistar a Catalunya, i aquí va tenir lloc un succés portentós que s'ha de ressaltar. Mentre el director general negava rotundament que als seus empleats se'ls premiï amb una gratificació econòmica si se'ns treuen de sobre en menys de sis minuts quan els truquem per a alguna reclamació, mentre ens persuadia que ens atenen tot el temps que sigui necessari, Évole va preguntar a un teleoperador que estava treballant allà mateix, al costat d'ells. I el noi va confessar la veritat: com menys temps li dediquen al client que reclama, més cobren. Home, se li ha de reconèixer al senyor Faura el transparent detall d'haver deixat entrar a la seva empresa les càmeres de Salvados, però això del seu empleat, contradient el gran cap, ens sembla d'un heroisme gloriós. Seria desitjable que a aquest honest i humil teleoperador no li caigués el pèl. Vostès ja m'entenen.

Aquest exercici que ha fet Jordi Évole amb Kim Faura me n'ha recordat un altre de similar que va fer el gran Quim Puyal fa molts anys en aquell programa de tant èxit que va fer a TVE i que es titulava Vostè pregunta. Un dia estava entrevistant al plató un peix gros de la Generalitat -no recordo si era fins i tot un conseller, però si no ho era poc li faltava-, i el personatge explicava excel·lències del servei telefònic d'atenció ciutadana que estava sota la seva responsabilitat. Puyal, que sempre tenia a sobre la taula un telèfon, li va demanar educadament: «Doncs truqui vostè ara mateix des d'aquí, i vegem aquesta meravella». ¡Ahhh! El personatge va trucar i va trucar, unes quantes vegades, durant el programa, ¡i no va contestar mai ningú!