La fi del món, però menys

En vista que divendres que ve, 21 de desembre, és la data que els antics maies van assenyalar com la fi del món, hem recorregut a casa al millor oracle televisiu de què disposem avui dia, o sigui, el Cuarto milenio d'Iker Jiménez i Carmen Porter (Cuatro) a la recerca d'alguna pista sobre aquesta apocalipsi que s'acosta. Home, després del programa de diumenge, la meva inquietud persisteix. Van utilitzar la coneguda tècnica de la dutxa escocesa. Primer, Carmen Porter ens va llançar una tirallonga de dades i notícies que ens van deixar amb l'ànima encongida. A saber: «¡S'augura un col·lapse mundial! (..) ¡A Cuba s'estan fent rituals! (..) ¡Als Estats Units prolifera la construcció de refugis! (..) ¡Ha esclatat el pànic en una presó de Rússia! (..) ¡A Anglaterra, una noia de 16 anys, Isabel Taylor, s'ha suïcidat per por del dia 21!», i va rematar amb aquesta advertència: «Et donaré una dada més, Iker, just per a aquesta data et puc assegurar que hi ha molta gent que s'ha agafat vacances a la feina, adduint assumptes propis». ¡Ahh! Si Carmen pretenia acollonir-nos, ho va aconseguir. Iker,en canvi, ens va transmetre un discurs diferent. Relativitzant aquestes informacions tan tremendistes, ens explicava: «Estem davant una crisi psíquica, però nosaltres no creiem en la fi del món. Sona una mica infantil pensar que hagi de passar», i va acabar dient: «I per cert, i els ho asseguro, ¡feliç 2013!». Home, jo li agraeixo a Iker aquest punt de calma final, donant per fet que el dia 21 no passarà res en absolut, i que arribarà tranquil·lament l'any nou. Però l'esglai que hem passat al principi ha estat temible.

MIL 'INTERMEDIOS' .- Acaba de complir El intermedio (La Sexta) el seu programa número 1.000. Una de les escenes més emotives que van construir va ser quan Wyoming es va reclinar, tendrament, sobre la tomba de ZP; i amb molt carinyo va xiuxiuejar: «Mireu-lo, sembla que està adormidet, igualet que quan governava». ¡Ahh! Però el cop d'energia, i de denúncia, va ser Iñaki Gabilondo qui el va posar en la seva conversa amb Thais Villas. Va dir, en to d'avís a insignes engalipadors de la nostra professió: «Ser periodista significa jugar net. Marcar clarament la diferència entre el que sé, i el que crec. El joc de la indecència es produeix quan el que a un li agrada ho presenta com una cosa que és, encara que no sigui». En efecte, els tramposos proliferen. I fins i tot sembla que triomfen.