Un president guai

Preocupats per la corrupció, les despeses a granel i els malbarataments variats que ens envaeixen mentre a la ciutadania ens van retallant fins a asfixiar-nos,WyomingiDani Mateo(El intermedio, La Sexta) han buscat delerosament al mapa de la política mundial algun cas de provada i reconeguda austeritat que pogués servir d'exemple a governants. I han trobat el president idoni, potser el mésguaide tot el globus terraqüi, és a dir,Pepe Múgica, president de l'Uruguai. ¡Ah! Com flipava el públic que hi havia al plató d'El intermediodavant la semblança queDani Mateova fer d'aquest extraordinari governant. No viu al palau presidencial, sinó a la seva petitachacritade 50 metres quadrats, pròxima a Montevideo, amb un petit camp al costat on cultiva flors i hortalisses. No té ni una sola targeta de crèdit. La seva única propietat personal és un vell Volkswagenescarabatdel 1987. Dóna el 90% del seu sou a organitzacions humanitàries. És conegut a tot el món amb el nom d'El president pobre; però ell es rebel·la davant d'aquest apel·latiu i exclama:«Jo no sóc un president pobre. Pobres ho són els que cada vegada en volen més i no els satisfà res. Jo em prenc l'austeritat com a camí. Lleuger d'equipatge». O sigui, aquest home que antigament va ser guerriller tupamaro, i va patir 15 anys de presó i tortures, pren els versos deMachadocom a guia existencial:«Y cuando llegue el día del último viaje / y esté al partir la nave que nunca ha de tornar / me encontraréis a bordo, ligero de equipaje / casi desnudo, como los hijos de la mar».

Notícies relacionades

La lleugeresa

Marató de ‘Missió: Impossible’

DePepe Múgicame'n sol parlarEduardo Galeanoquan ve a Barcelona. Sempre s'hi refereix amb un respecte molt gran. A la tele poquíssimes vegades ens donen notícies de l'Uruguai. Del seu rar i estrany president, encara menys. ¡Ah! No interessa la humilitat. L'última referència deMúgicaque apareix en el meu quadern és del març del 2010. Elscallejeros viajerosde Cuatro li van fer una visita, a ell i a la seva dona, la senadoraLucía Topolansky. Irradiaven una honestedat tan extraordinària que, com a polítics, semblaven fins i tot extravagants.

I araWyoming, impressionat davant d'aquesta raresa presidencial, va mirar a càmera i va estampar la seva rúbrica amb la seva habitual mordacitat. Va dir:«És increïble. És l'únic president de Govern que quan parla d'austeritat parla de la seva, i no de la que imposa als seus ciutadans». Diana.