El cul de la governanta

No hi ha desviació, ni rebaixa de plantejaments, en la nova temporada deGran hotel(A-3 TV). La mateixa qualitat. La cuidadíssima il·luminació. L'exquisida posada en escena. La bona construcció de diàlegs i trames. I la interpretació, amb l'extraordinària subtilesa de matisos que l'excel·lent elenc d'actrius i actors plasmen. Permeteu-me que avui enfoqui només un protagonista,Juan Luis Galiardo,que ha debutat com amaîtreen aquesta sèrie, i que ha significat el seu últim treball televisiu perquè, desgraciadament, va morir fa tres mesos. La seva presència en aquest primer capítol s'ha limitat a dos instants, temps escènicament escàs, tot i que a ell n'hi ha sobrat i n'ha tingut prou per demostrar el seu colossal talent i qualitat. El primer, quan arriba al Gran hotel amb la seva moto Harley-Davidson, matrícula O-14, i presenta les seves referències laborals a la governantaDoña Ángela (Concha Velasco). Ella li diu, sorpresa:«Vostè porta unes referències immillorables. ¿Puc saber per què va deixar el servei a casa del duc de Segra?». IGaliardorespon amb rotunditat:«Perquè no m'entenia amb la majordoma. En un any i mig no la vaig veure somriure mai».I dit això, li fa un repàs visual a Doña Ángela, una ullada intensa, entremaliada, múrria, cap a la seva zona de popa, o sigui, calibrant-li el cul sobre la marxa, i va resultar un instant deliciós, una filigrana de gestos i mirades. L'altre moment sorgeix quan adverteix que un dels cambrers al seu càrrec mira amb una passió indissimulable una dameta d'alt llinatge que acaba d'arribar.Galiardo, mentre arregla la guerxa corbata del noi, li adverteix:«De jove, una vegada em vaig enamorar d'una baronessa molt bonica... I mira, he acabat recol·locant la corbata de llacet a un cambrer. ¡Treu-ne tu mateix les conclusions!». ¡Ahh! ¡Com hem disfrutat a casa!

DINAR COM UN DIPUTAT.-Interessant exercici deGonzoaEl intermedio (La Sexta). Va visitar una escola de Vallecas i va veure que als nens els cobraven 4,80 euros per dinar. Amb eltàperpreparat a casa, 3,80 euros, cosa realment al·lucinant. Tot seguit es va emportar els nens a l'Assemblea de Madrid. Allà van descobrir que els senyors diputats dinen per 3,55 euros, amb cinc primers i cinc segons a escollir, i les copes també les tenen subvencionades.«¡Volem dinar com un diputat!»,cridaven els nens davant del Parlament madrileny. Els diputats, amb la boca plena, callaven.