Ofereixen 10 vaques per Chabeli

Ignorants de la catàstrofe de Bankia, de la imparable escalada de la prima de risc, de la misèria general que ens envolta, les famílies espanyoles dePerdidos en la tribu(Cuatro) viuen entre les tribus salvatges una rústica placidesa. Els pijetsBerhanyer, residents ara a la tribu tamberma, estan molt entretinguts amb el tema de la dimensió del cacauet dels senyors.Marie Berhanyer, que s'ha pres l'assumpte molt a pit, es passeja entre les senyores indígenes assegurant-los que l'eina del seu marit és molt bonica. I les dames salvatges es peten de riure perquè saben que els seus pollastres poden ser toscos, i gens refinats, però en el terreny de la bragueta són totalment imbatibles. No obstant, la novetat més ressaltable d'aquesta setmana s'ha produït a la tribu dels etíops suri, on estan instal·lats elsNavarro, de Sevilla. ¡Ahh! Hi ha tingut lloc un succés fantàstic. Un dels joves guerrers, un noi anomenatOlekoro, de molt bona planta i d'atractiu perxa, s'ha enamorat perdudament deChabeli, i li ha ofert al seu pare 10 vaques per ella. Home, l'argument és de pes. Ha causat sensació en tot l'àmbit tribal. Altres nois indígenes, companys deOlekoro, li aconsellaven que oferís cinc vaques. Deien que 10 era un excés. Però el noi té perChabeliuna passió tan salvatge com encabritant i sincera, i és clar, la mira amb ulls de be degollat i qualsevol cosa li sembla poc amb tal de poder casar-s'hi. S'ha de dir que encara que al principi al pare, al senyorNavarro, no li acabava d'agradar la idea, després de sentir això de les 10 vaques, ara s'ho pensa. Li deia a la seva dona:«Escolta, que 10 vaques són 10 vaques ¡no està malament!». I pel que fa aChabeli, sense haver donat encara el sí vull, la veritat és que està considerant la proposició. Advertia, amb un punt d'orgull:«Em sento afalagada. Aquest noi no és un qualsevol. És un guerrer lluitador de la tribu. I a més a més és un dels indígenes més guapos». I ara han començat una suau relació, diguem-ne unapproche, mentre ella juga a ser una mica ambigua, reticent, i li diu:«Jo sóc de ciutat, però tu ets molt de camp». ¡Ahhh! Quin cop més bo dir-li a l'indígena salvatge :¡tu ets molt de camp, Olekoro!

Ignorants de Bankia i de la prima de risc, una sevillana i un indígena passegen per la sabana agafadets de la mà tendrament. ¡Ahh! És molt possible que la felicitat sigui això.