Concert en Golf sostingut

Nou i excel·lent cop d'enginy i didactisme deRamon Gener(Òpera en texans, El 33): per explicar la història i l'evolució de la música clàssica alemanya ens ha tret quatre Volkswagen Golf, des del primer de la saga fins al més actual dels nostres dies, i pujant a cadascun els anava assignant la personalitat, el talent, dels quatre grans autors germànics. El primer representavaBachi ens deia:«És com el Pompeu Fabra de la música alemanya, és l'organitzador de l'ortografia, ¡és el primer diccionari!», o sigui, el primer Golf del 1974. El segon,Mozart, representa el classicisme, el cotxe net i polit. El tercer,Beethoven, és la perfecció. I el quart,Wagner, encarna la força, l'empenta, el motor que s'acosta contínuament a la zona vermella del compta-revolucions. ¡Ahh! AquestRamon Gener transformat, transmutat en una fantàstica síntesi dels quatre genets de l'apocalipsi automobilística i musical ens ha tornat a sorprendre de manera colossal i absoluta. Bravo.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

GABILONDO .-Una altra metàfora perfecta, en aquesta ocasió no sobre música sinó sobre les retallades, la tisorada, i la reforma laboral, l'hi vam sentir aIñaki Gabilondo aLa Sexta columna(La Sexta). Preneu-ne nota:«S'estan fent els comptes de l'Estat, però no els dels habitants de l'Estat. El procediment és brutal. Això és com si algú li digués a un obès: 'et sobren quilos, o sigui que a partir d'ara no menjaràs mai més'. És probable que s'aprimi, però també és gairebé segur que es morirà». Efectivament. Ningú dubta que estem malaltons de deute i de dèficit, sí; però el remei que apliquen ens portarà a la tomba. ¡Ahh! Posaran a la nostra làpida un epitafi molt bonic:Han aconseguit morir-se sense deure'n ni cinc. Francament, no consola en absolut.

VAGA .-La vaga que han seguit, disciplinadament, les TV públiques ha suposat una alegria per a canals petitets, com 8TV o Intereconomía TV. En efecte han aconseguit repunts superlatius perquè l'audiència hi hem recorregut al no trobar informació a les públiques. S'ha obert un debat interessant sobre aquesta qüestió: ¿havien de fer vaga aquells que tenen com a ofici i activitat ser un servei públic? Vist d'una altra manera i segons els cànons del sindicalisme clàssic, algú podria dir: gràcies al fet que els públics no han estat esquirols, els humils privats han reflorit.