Operació Pujol

Jordi Pujolva culminar aquest diumenge a La Sexta, en el programa deJordi Évole Salvados, una setmana d'aparicions televisives molt interessants. Amb el pretext de la presentació del seu tercer volum de memòries, ha protagonitzat, i llançat, una bateria d'alertes, de missatges, que conviden a l'anàlisi. Va estar primer a

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

TVE-1, circuit català, ambCristina Puig(59 segons), i també a TV-3 ambAriadna Oltra(Els matins), on es va dirigir a Catalunya i va projectar nítids missatgesall interno, d'entre els quals destacaria les andanades sobre la líder del PPC,Alícia Sánchez-Camacho, de qui va dir: «No se li ha de fer cap cas. Se li ha d'advertir a aquesta noia que s'assereni i que sàpiga comportar-se». Després d'aquests exercicis dirigits a Catalunya i en clau catalana,Pujol va triar el programa d'Évolea La Sexta -cadena que emet a tot eltelehipòdromestatal- per projectar el seu missatge cap a Espanya. Ha estat una conversa impagable que ha transcorregut en un escenari rupestre i bonic, davant el Tagamanent, un enclavament natural que encaixa perfectament amb la història dels grans missatges pujolians, que sempre els solia llançar baixant de les muntanyes. De la conversa volia subratllar-ne un passatge, quan eren a l'interior de la masia, a l'escalf d'una llar de foc.Pujolacabava d'advertir que si avui hi hagués un referèndum, ell votaria independència.Évole va repreguntar aleshores, simulant alarma:«¿Què li diria vostè a algú que hagi seguit aquesta entrevista i pot ser que s'hagi espantat?». IPujolva contestar:«Li diria que ho sento, però que no el puc enganyar. I a més a més ho faig amb gran pesar... Amb la recòndita esperança que les coses es torcin cap a bé». ¡Ahhh! Aquesta«recòndita esperança que les coses es torcin cap a bé»és un nítid missatge que corregeix i rebaixa la seva aparent independència. Lliga aquest matís amb el quePujolhavia recordat poc abans, quan va afirmar:«Quan era més fàcil ser independentista era en l'època de Franco. Jo hauria pogut ser separatista sense cap cost polític. I no ho vaig ser». Exacte. No ho va ser mai. O sigui, gran habilitat la dePujol: ara que ja no és president, fa el que no pot ferMas: llançar al PP l'amenaça més letal.

Crec queÉvoleens ha deparat una altra de les seves encertades trobades. Només discrepo del títol. Va posar:«Pujol ¿adiós a España?». Més aviat ha estat un contundent«¡Escucha España!».