Polèmiques amb la CCMA

TV-3 emetrà el documental 'Monarquia o República?'

El PP diu que no és el moment de l'obra, 'congelada' des del 2010

Mònica Terribas, Ramon Mateu i Enric Marín, ahir, en el control parlamentari de la CCMA al Parlament.

Mònica Terribas, Ramon Mateu i Enric Marín, ahir, en el control parlamentari de la CCMA al Parlament. / PAU CORTINA / ACN

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

El febrer del 2010, TV-3 va anunciar l'estrena deMonarquia o República?, reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis (Els nens perduts del franquisme, Les fosses del silenci, El comboi dels 927) que plantejava el debat sobre la forma d'Estat, per primer cop en una TV pública espanyola. Com a pròleg, la web de TV-3 va obrir una enquesta amb la pregunta: «¿Què votaria, monarquia o república?».

Dies després, la directora de Televisió de Catalunya (TVC), Mònica Terribas, va suspendre'nsine diel'estrena, per «ampliar, encara més, el rigor del treball», i perquè requeria «un enfocament diferent». Ara, dos anys després, sembla que ja compleix els requisits perquè sigui emès. Però la primícia de la seva imminent estrena no l'ha donat la cadena, sinó el PP, que ahir, a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament, va considerar que encara no és el moment per emetre'l.

Notícies relacionades

El diputat popular Santi Rodrí-guez va instar TV-3 a valorar l'emissió del reportatge ara, davant les «difícils circumstàncies de la Monarquia en aquests moments processals i del seu entorn» (en al·lusió al cas judicial que afecta Iñaki Urdangarín). El president de la CCMA, Enric Marín, va precisar que el treball encara no està programat per a la seva emissió, cosa que dependrà de la «política de la televisió», però va afirmar que «compleix amb els estàndards de qualitat, diversitat de punts de vista, contrast i veracitat, a criteri de la direcció de la cadena».

Marín va reconèixer que és un tema delicat, però va afirmar que els mitjans de comunicació públics no funcionen a base de tabús, sinó que han de poder parlar dels caps d'Estat, siguin reis o presidents de república. «En cultures democràtiques consolidades no es produeix aquesta mena de limitacions. L'altra qüestió són els poders sagrats, dels quals no es pot parlar ni representar», va dir Marín, per a qui els caps d'Estat són objecte d'informació, com la resta d'actors polítics.