Angy es desfà... per Fuentes

Fa temps que cultiven aTu cara me suena(Antena 3) un enrojolament, un enamorament molt maco, de la deliciosaAngycap aManel Fuentes. No sabria dir-los si és una passió autèntica o és una estratègia del savi alquimista d'aquest xou,Tinet Rubira, mestre a enlluernar el personal creant flamarades tòrrides que entretenen i agraden molt. En qualsevol cas, tant se val: el joc d'AngyiFuentes ha funcionat la mar de bé. I va cristal·litzar en l'última gala quan van cantar junts, a duo, el tema que van popularitzarFrank Sinatrai la seva fillaNancy, i posteriormentRobbie WilliamsiNicole Kidman:Something Stupid. Quan van acabar, es va projectarAngysobreFuentes i li va estampar una càlida mossegada al llavi inferior, morro contra morro, una filigrana apassionada, que va provocar una enorme simpatia.Fuentes, malgrat el maquillatge, es va quedar com una bombeta encesa, però l'instant aconseguit potser va ser, sense pretendre-ho, el resum del que ha estat aquesta primera temporada deTu cara me suena: un xou extraordinàriament ben construït, que ha entretingut i divertit tota la família. S'accentua, finalment, el patetisme dels talibans que van intentar crucificarFuentes per haver acceptat presentar aquest programa, acusant-lo de ser incompatible amb el seu treball al capdavant d'Els matins de Catalunya Ràdio. Ridícul.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

OBREGÓN & MORENO: TRONATS -.

A TVE-1 segurament també van pretendre aconseguir la simpatia amb una gala que van titularReyes y estrellas. Al marge dels nens aspirants a artistes que hi van sortir, que no en tenen cap culpa, el resultat va ser que en comptes de simpatia van aconseguir fer renéixer coses ja tronades. És natural: en lloc d'apostar per l'enginy i el talent van apostar per acoblar la caspa més antiga; o sigui, van ajuntarAnita Obregónamb el ventrílocJosé Luis Moreno(en funcions de director i de productor camuflat). ¡Ahhh! D'aquesta matèria primera només en podia sorgir un núvol d'arnes. Fem una excepció amb la resurrecció dels esquetxos de lesmatrimoniadesdePepa iAvelino. Aquesta parella almenys ha aconseguit una cosa de gran mèrit científic: instal·lats en la màquina del temps ja han fet tres o quatre voltes al túnel, anades i tornades consecutives, i cada vegada que els veiem ens ve la síndrome del bon paleontòleg, és a dir, ens envaeix un sentimentalisme fòssil realment molt entendridor i bonic.