Fígaro excitat i amb estisores

Aquesta capacitat que téRamon Gener (Òpera en texans, El 33) per a la plasticitat escènica, per a l'impacte televisiu útil, és el que més ens il·lumina i ens subjuga. Sempre aconsegueix il·luminar els ignorants en matèria operística, com el que això escriu. Aquesta setmana, per exemple, ens va fer una sensacional aproximació a l'òpera bufa deRossiniEl barber de Sevilla, peça que ell coneix a fons, perquè la va interpretar, com a baríton, a La Faràndula de Sabadell, el 1999. I és clar, per sublimar la comicitat del barber Fígaro, se'n va anar a veureLluís Llongueras. ¡Ah! Quina excitació li va agafar a l'artista. Així que va tenir assegut elRamona la cadira va començar a agafar-li el cap i, armat amb temibles estisores, exclamava, la mar de teatral:«¡El comte Aguaviva es va poder casar amb Rosina gràcies al barber, gràcies al perruquer!»I li agafava aLlongueras una honra gremialista, una defensa de l'ofici, molt bonica i divertida. O sigui, que gràcies a aquest cop de plasticitat perruquera ens va arribar nítidament el jocós clima que impregna l'obra deRossini.I no sols això, també ens van informar d'un detall gastronòmic d'altura: els famosos canelons rossini els va inventar precisament aquest compositor. Tenen una particularitat que els distingeix: a més de ser canelons molt alegres, porten tòfona.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

TENDRESA.-Delicat, excel·lent, emotiu instant el que ha impulsatJoan Lluís Bozzoen l'últim capítol de la sèrieLa Sagrada Família(TV-3). En un moment donat, quan està tota la família sopant, se'n recorden de l'aviRafel,o sigui, dePep Torrents,l'actor que va interpretar aquest paper fins a la seva mort, el 3 de març. Les paraules de l'actriuLluïsa Castell(«Et trobem a faltar. Aquesta casa sense tu no és la mateixa. ¡T'estimem!») han estat un detall de tendresa ben entesa. I un cop escènic molt emotiu.

JOSÉ BONO.-Aïrades respostes deJosé BonoaAna Pastor(Los desayunos, TVE-1). Li va dir «senyoreta Rottenmeier»; li va aconsellar que en lloc de fer entrevistes es dediqués a anar a tertúlies; va respondre altivament«¡No em dóna la gana!»quan se li va preguntar si preferia un PSOE deChacón o deRubalcaba;i va rematar amb una lamentable i agra al·lusió al nostre molt estimat i recordatPepe Rubianes. ¡Ah! Es nota queBonoestà nerviós. Sembla que es resisteix a jubilar-se. Hauria de saber girar full. Abans que l'hi passin.