M.A.R., sota el paraigua del PSOE

Quin cop més bonic, quin efecte visual, quina estampa més pintoresca la que va aconseguirJordi Évolequan conversava ambMiguel Ángel Rodríguez(M.A.R., per als amics) a Boadilla del Monte (Salvados, La Sexta). Van quedar per parlar de les eleccions el mateix dia de les votacions. I es van citar en un significatiu enclavament urbà: a l'encreuament dels carrers del Generalísimo Franco i de José Antonio Primo de Rivera. ¡Ah!M.A.R.estava content. Encara que no va exterioritzar la seva felicitat, es notava que per dins estava exultant i pletòric. Deia:«¡Rajoy pot passar a ser el millor president de la història d'Espanya! /.../ Si el PSOE queda per sota dels 110 diputats... ¡Haurà de tornar Felipe González! /.../ ¡Zapatero és el pitjor que hem tingut en tota la democràcia!». IÉvole, amb la seva habitual ironia, va preguntar:«Escolta, Miguel Ángel, et veig preocupat. Sense Zapatero ¿a qui clavareu les hòsties ara?». IMiguel Ángel, assentint divertit, va contestar: «¡Aquest és el problema!». ¡Ah! Com disfrutaven les dues criatures en aquella jornada de Boadilla del Monte. Però de sobte va començar a plovisquejar. O sigui, la incomoditat d'unes gotes, una pluja fina i persistent. I com que estaven a la intempèrie,Évoleva treure, ràpidament, un enorme paraigua que li havia regalat un militant socialista, i es va conformar llavors un quadro sorprenent: el granM.A.R., el que va ser virtuósvalet de chambre delsAznar, i avui colossal aznarista de primera, va quedar protegit sota un paraigua gegant retolat amb l'anagrama del puny i la rosa. ¡Ahh! Al veure aquella tremenda situació, va exclamarÉvole:«¡Hòstia, qui t'hauria dit a tu que un dia et protegiria el PSOE!», iM.A.R.gairebé es tirava per terra de riure. El cop va ser fantàstic. Aquí el que és carregós és que encara quedi un municipi a Espanya que celebri la memòria d'aquell negre dictador, dedicant-li un bonic carrer del poble.

LA TONYINA -.Útil exercici el deLlucià Ferrera TV-3: acaba d'estrenar L'aprenent. Al crit de«Trobar feina no és fàcil i s'ha d'estar preparat per a tot»,s'ha posat mans a l'obra aprenent l'ofici de cuiner. Tres dies preparant una tonyina, 20 minuts perquè se la mengiCarmeRuscalleda, i finalmentLluciàs'ha posat a fregar la cuina com un obrer de la neteja. ¡Ah! Li ha sortit una nítida lliçó de com van les coses: preparem la tonyina, però se la menja un altre.