Fals orador, gran entabanador

Amb una monumental escenografia, similar a la d'un circ romà, on el poble, la gent, el públic (asseguren que 600 persones) estan tota l'estona drets per poder cridar i victorejar més de gust, la productora Tinta China TV -segona marca de La fábrica de la tele, els deLa noriai elDeluxe- acaba d'estrenar a Cuatro un concurs titulatEl comecocos. Diuen que es tracta de potenciar l'oratòria. Potencien la xerrameca, que és un art diferent. Posen criatures davant d'un faristol i els marquen la idea, el tema, que han de defensar i també el que han d'atacar o rebatre. O sigui, els inculquen l'art de persuadir amb vehemència postures ideològiques en què no creuen en absolut. Fins i tot en un moment donat els intercanvien els papers sobre la marxa, i els posen a defensar allò que fa un moment atacaven, com els va passar l'altre dia a dos concursants amb el temaEls okupes de pisos buits. La pirotècnia de l'oratòriafoolja la criticava i menyspreava el gran orador romàMarc Tul·li Ciceróa les sevesFilípiques: en deiala impostura. A la televisió és a l'ordre del dia. També se'n troben casos en el món de la política, de l'espectacle i del periodisme. En aquell programa que va tenir tant èxit que es deiaMoros y cristianos(T-5) contractaven personatges rellevants perquè debatessin amb ardor alguna coseta, i abans de sortir a escena, als camerinos, es repartien les postures: tu hi aniràs a favor, tu en contra, etcètera. I com que era gent molt experta en retòrica i dialèctica, s'aconseguien debats absolutament falsos però molt impactants i entretinguts. El més interessant d'aquest comecocos-totalment inofensiu, això sí- és haver contractatMerceditas Milá iAlbert Rivera. És un encert absolut.Merceditascom ashow woman, iRiveracom a polític, representen la quinta essència de la xerrameca.

EDUARDO GALEANO. -És pertinent recordar ara l'entrevista que li acaben de fer aEduardo GaleanoaBuscamundos(La 2). Va ser a Buenos Aires, a la llibreriaEl Ateneo, extraordinari lloc que abans va ser Teatro Gran Splendid.Eduardova explicar que al fugir del cop militar, i recalar a Barcelona -a Calella si no recordo malament- va rebre carta d'algú que no va poder sortir de l'Argentina. Li deia: «Vull que sàpigues com em costa aprendre a mentir. I vull que sàpigues com em costa ensenyar a mentir els meus fills». O sigui, tota dictadura es perpetua amb l'oratòria entabanadora de la impostura.