I a La Sexta canten '¡Resistiré!'

Premonitòria parada musical, la que van muntar divendres a El intermedio(La Sexta). Efectivament, veient que la debacle del PSOE era imminent va sortirWyoming compungit recitant un trist monòleg, un melancòlic solo de saxofon acompanyat pel pianistaSebastian, i deia:«La mala notícia és que segur que aquesta vegada no guanya ZP. La bona és que tampoc guanya Aznar». I a l'adonar-se que aquellabona notíciaque li havien escrit els guionistes potser tampoc era del tot certa, va entrar en una depressió sobtada, una espècie de profund desànim, fins que va entrar tota la sevatroupe; o sigui,Beatriz Montáñez,Thaïs Villas,Usun Yoon,Gonzo iDani Mateo, i per animar-lo van començar a cantar¡Resistiré!, aquella cançó que va popularitzar elDúo Dinámico,però ells en van canviar el text de les estrofes. Deien:«Resistiré aunque me quiten todo / Aguantaré los años de Gobierno del PP / Resistiré jodido, pero bueno... ¡Resistiré, resistiré!»,i només els va faltar acabar cridant ¡a les barricades!, i precipitar-se tots en una trinxera amb provisió de queviures i mantes per aguantar els rigors de l'hivern.

EL 'ROJO VIVO' DE FERRERAS -. Home, la veritat és que La Sexta ha estat actuant sempre com una trinxera, un reducte, de suport incondicional aZP, potser per compensar els cops que rebia d'altres àmbits televisius situats a la dreta de la dreta, tipus Intereconomía TV, posem per cas. Per això ha estat interessant seguir l'especial queAl rojo vivo va dedicar al vespre electoral. En particular, les pinzellades que el seu presentador -i al mateix temps director de La Sexta-Antonio García Ferrerasva anar dispensant al llarg del programa. Quan la derrota ja era inqüestionable li vam sentir dir:«Ara veiem que allò d'Almunia era un simple subsoterrani, ¡el soterrani de veritat és el de Rubalcaba!»; o quan el candidat socialista va sortir a Ferraz a dir unes paraules,Ferreras el va rebre amb aquest reliquiari:«¡Atenció, parla el gran derrotat!». O sigui, que encara que a aquest admirable periodista la debacle del PSOE li hagi dolgut, la derrota personal deRubalcabasemblava reconfortar-lo. Per això, al final, en els temps d'anàlisi i reflexió, va advertir amb entusiasme:«¿Chacón pot ser la clau del futur del PSOE?». ¡Ahhh! No feia falta que ho digués amb interrogants. Es notava que ho desitjava, que ho impulsava, amb una il·lusió bàrbara.