Pare caradura però simpàtic

Continua l'actual edició dePekín Express(Aventura en África, Cuatro) amb els mateixos nivells d'entreteniment i bon rotllo que en les seves anteriors edicions. És un programa que diverteix. Les peripècies dels concursants per l'Àfrica són interessants, i de vegades fins i tot ens provoquen una gran hilaritat. I el nou presentador,Jesús Vázquez, executa el seu paper amb l'efectiva cordialitat del seu ofici: unenterteinerprofessional. D'entre totes les criatures concursants cal assenyalar la parella que conformenSantiago iJavi, pare i fill, que resulta que estaven molt distanciats, i que han escollit aquest concurs per estrènyer llaços i recuperar la seva relació trencada. Home, no els puc assegurar que acabin recuperant res, però si més no ha servit perquè advertim que en aquest pintoresc duo paternofilial, el pare,Santiago, és un caradura colossal. Gandul per naturalesa, procura escaquejar-se sempre de qualsevol feina. Passa de tot. La mandra l'envaeix. I és el seu fillJaviqui ha de solucionar tots els obstacles. Arriba a ser tan profunda la seva droperia que cada setmana el veiem circular per l'Àfrica ben de gust, i passejant tot estirat, amb l'única sobrecàrrega d'una ampolleta d'aigua, mentre que el seu fill ha de portar tots els paquets, i les dues motxilles: la d'ell i la del seu pare. ¡Ah! No ens estranya que aquesta parella, en la seva vida normal, estigués distanciada.Santiagoté, això sí, un plus televisiu important: existencialment, és unpenques, però davant de les càmeres té la virtut de quedar simpàtic.

MÒNICA -. L'article de la directora de TV-3,Mònica Terribas,que va publicar ahir EL PERIÓDICO i altres mitjans -amb algun silenci significatiu- està originant un debat tan encès com saludable. Hi ha qui opina que deu veure molt negre el futur de TV-3 la seva directora si s'ha decidit a llançar aquest crit, que alguns consideren un SOS. A mi no em sembla un SOS, sinó un avís sobre la importància de mantenir instruments de servei públic bàsic; i la televisió, aquest aparell que tenim permanentment endollat a casa i ens influencia més que l'escola o la universitat, ho és. Coincideixo en gairebé tot el que exposa laMònica. Però s'ha d'advertir que a l'últim paràgraf:«Interessos privats disfressen la seva crisi intentant esquerdar (TV-3)»hauria d'haver concretat. És una denúncia en tota regla. I aquells que laMònicacreu denunciables, els hauria d'assenyalar.