El carrusel del malbaratament

SiSòcrates, mestre dePlató, ha passat a la història amb el sobrenom d'El tàvec d'Atenesperquè agullonava els seus contemporanis amb preguntes d'una impertinent lucidesa, nosaltres, actualment, tenimJordi Évole (Salvados, La Sexta), a qui podríem batejar com el tàvec de la tele. ¡Ah! Com ens agrada a casa l'accent de denúncia social que imprimeix aquesta criatura als seus treballs. Aquesta setmana s'ha dedicat a viatjar per les Espanyes assenyalant els disbarats i malbarataments que amb els nostres diners s'han perpetrat. Des del fantasmal velòdrom de Palma Arena (Mallorca), fins a altres inútils i caríssims fantasmes com el Fòrum de Barcelona, o el recinte de l'Expo de Saragossa; des dels milers de quilòmetres d'AVE, línia d'alta velocitat que ha aconseguit, entre altres gestes colossals, connectar la ciutat de Calataiud amb la localitat de Tardienta, municipi de mil habitants, fins al fabulós empedrat d'aeroports per tot l'Estat, 50 en total, més que Alemanya, que són uns pobrets i només en tenen 18. En vista de la magnitud del disbarat ens ha proposatÉvolefer com en el programaCarrusel deportivo de la ràdio, però transformant-lo en el Carrusel del malbaratament. I en lloc de connectar amb estadis de futbol connectava amb els gloriosos aeroports de Lleó, de Burgos, d'Albacete i es constatava que allà, a part dels treballadors, no hi havia ni clients, ni avions, ni res. ¡Ah! Incisiu agulló el del nostre tàvec. Lluminós. Útil. Ajuda a explicar per què hi ha un sa i justíssim cabreig nacional davant d'aquestes dilapidacions.

UN BISBAT DESNONA -.Diversos programes s'han sensibilitzat aquesta setmana davant del greu assumpte dels desnonaments. L'Equipo de investigación,d'A-3 TV, i també elInforme semanal,de TVE-1, s'hi han bolcat. Però sobretot han estat elsCallejerosde Cuatro els que ens han deixat de pedra. Han viatjat a Ciudad Real i s'han trobat una pobríssima família, sense feina, i amb un fill amb problemes greus, que seran desnonats perquè deuen 2.000 euros, vuit mesos de lloguer. El que va ser més greu va ser quan vam saber qui és el propietari del pis, i ordenant del desnonament: ¡el bisbat de Ciudad Real! Allà es van dirigir elsCallejeros. I allà, en un lloc tan piadós i cristià, una enorme foto delPapaels va donar la benvinguda amb els braços oberts i amb una frase que deia el següent:Aquesta és casa teva.¡Ahhh!