Al client no se'l mira als ulls

No és habitual que una producció feta a Espanya assoleixi els nivells d'excel·lència que ens ofereix A-3 TV aGran Hotel. Produïda pel grup Bambú, sembla una telesèrie feta a Anglaterra. La textura escenogràfica, el clima de l'època (finals del segle XIX), el tractament del color, els matisos de la interpretació conformen un conjunt més que excel·lent. Comença la trama amb l'arribada de l'electricitat al Gran Hotel de Santander (l'elecció del palau de la Magdalena ha estat un altre encert). I a mesura que aquelles primeres i tosques bombetes de tungstè comencen a il·luminar, es va il·luminant la vida en aquest establiment: l'up&downdel servei i els propietaris de l'hotel, també amb els exquisits clients, i l'inici d'una intriga: una cambrera ha desaparegut i el seu germà en busca el rastre amb afany. Tres criatures de prestigi escènic donen cos a la sòlida base interpretativa: unaConcha Velascotransformada en fèrria governanta que reuneix la seva esquadra de cambreres i els diu:«No estan permesos ni anells, ni polseres, ni rellotges, ni cadenes, i les ungles netes, i les sabates impol·lutes»; un sever xef,Manuel de Blas, que remata:«El client no és un amic, o sigui que res de mirar-lo als ulls. Mantinguin sempre una distància mínima de 40 centímetres». I una mestressa, una propietària,Adriana Ozores, que tanca aquest univers i el broda. Bona proposta aquestGran Hotel.Ens allunya de la cutreria televisiva. Ens acosta a Europa.

CUNÍ: UN MES -.Ara es compleix un mes del sonor aterratge deCuní a 8TV. A casa el seguim amb atenció. La criatura s'esforça per trobar el to adequat per a un canal privat. O sigui, al servei d'un grup multimèdia, intensificant la sinergia i l'agitpropamb el gran imperi que el sustenta. És natural aquesta estratègia. Un dels primers a implantar-la a Europa (1980) va serJean-Luc Lagardère, propietari del colossal Grup Matra: va entrellaçar totes les seves empreses i les va fer confluir en un univers mediàtic per atrapar-hi la clientela (l'audiència). Les tres hores deCuní s'han instal·lat en una mitjana al voltant del 4,5 deshare. És molt superior a la que s'aconseguia en aquesta franja horària abans d'arribar-hi ell. Una altra cosa és el que representa aquest augment per a la mitjana total de 8TV: aproximadament 8 o 9 dècimes. O sigui, es constata que construir un mínim de 14 hores de programació és tasca ciclòpia.