La malenconia de l'àvia Florentina

Tatiana Sisquellaha aconseguit un instant molt emotiu, i també molt inquietant, en aquest nou programa que acaba d'estrenar a TV-3 que porta per títolPassat particular. LaTatiana ha acompanyatMontserrat Turafins al psiquiàtric de Sant Boi, a la recerca de l'expedient, del rastre, dels últims deu anys de vida de la seva àviaFlorentina. LaMontserratexplicava, evocant l'estrany silenci, el gran buit que ella, com a néta, tenia sobre la seva àvia:«No he tingut mai res d'ella. Sabia que va existir, però mai em van explicar res o gairebé res de l'àvia Florentina». I rastrejant els arxius del centre de Sant Boi, abans anomenat manicomi («aquest nom, per si mateix, ja és un insult», advertia l'exconselleraTura), va trobar finalment l'expedient, en què es diu:«Ingressada el 1927. Diagnòstic: presenta depressió anímica. Afectada de malenconia. Difícil curació. Defunció el maig del 1937 a causa d'una tuberculosi pulmonar». I després de descobrir de quina manera va morir l'àviaFlorentina, després de saber com van ser els últims anys de la seva vida,Montserrat Tura, amb aspecte serè, però amb una tristesa infinita a les pupil·les, va comentar a laTatiana:«És molt trist descobrir com va morir la meva àvia. Fixa't, ¡va ser ingressada amb el diagnòstic de malenconia! O sigui que probablement l'únic que tenia era una depressió». I va concloure:«Avui la vida de la meva àvia seria completament diferent».

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Aquest treball, delicat, profund, també inquietant, lliga amb elSense ficció(TV-3) que ens van presentarMontserrat BessesiLluís Montserratl'endemà. Sota el títolBalls robatsens van submergir en aquest món de patiment tan poc conegut, tan silenciat, de les persones que pateixen algun problema de salut mental. Un viatge, una immersió, a l'Institut Pere Mata, donant veu a aquests ciutadans a qui rara vegada se'ls dóna veu. Ha estat un treball extraordinari. Útil. Les instal·lacions de l'Institut, al meu entendre modèliques, encara que algun dels pacients en discrepava i es queixava de l'existència de càmeres a les habitacions. La manera, l'afecte amb què són tractats. L'alegria d'un pacient que expressava el seu temor al ser ingressat i que ara considera que són com unes estupendes vacances que està disfrutant.

Aquests dos treballs que he comentat avui donen sentit, total, absolut, al concepte de televisió pública. Això no són diners gastats: això són diners ben invertits.