tu i jo som tres

L'abadessa i el pollastre

’Águila Roja’ (TVE-1). / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

El debut de Lydia Bosch a Águila Roja (TVE-1) ha estat impressionant. Interpreta una monja, la mare Isabel, abadessa d'un convent de dominiques a Puerto Rico. El Rei la fa cridar perquè segons sembla té poders guaridors, però el que hem vist, el que ha quedat clar des del primer moment, és que el que té són uns sobreescalfaments gloriosos. Tot just arribar a Madrid i conèixer el ben plantat pollastre Francis Lorenzo -que interpreta el comissari Hernán Mejías-, a la dominica li entra un furor tan irrefrenable que quan tan sols anàvem pel minut 35 del capítol, ¡patapam!, ja la vam veure al llit amb el comissari, que és un element amb una bragueta d'una versatilitat increïble. L'escena de llit ha estat bonica. En particular aquell moment, quan el comissari li diu a l'abadessa, després de culminar el primer encabritament: «La pròxima vegada, mare Isabel, tregui's l'escapulari, per favor, ¡m'ha costat concentrar-me!».¡Ahhh! Ens vam cargolar de riure.

UNA ALTRA MONJA: LA TERESA.- L'atzar televisiu també ens ha proporcionat aquesta setmana el virtuós viatge d'Albert Om al convent del Monestir de Sant Benet. O sigui, El convidat (TV-3) amb la cèlebre monja Teresa Forcades. Aquest no ha estat un exercici com els que li hem vist habitualment. Els moments d'intimitat del periodista amb la benedictina han estat escassos. Ni una sola sessió en la quietud de la cel·la de la Teresa, asseguts tots dos, xerrant llargament i profundament. Home, no pretenc pas que fos igual que amb Quim Monzó, que van acabar una nit apalancats al sofà, engolint-se una ampolla de whisky mà a mà, fins a les tantes de la matinada. Però aquest viatge d'Albert Om al virtuós món de la Teresa, tot i haver aconseguit delicats repunts d'interès, ha resultat més aviat un reportatge sobre el monestir i les seves monges. Vist des d'aquest prisma, a casa ens ha agradat enormement la mare Regina, la creadora, entre d'altres coses, de la pàgina web del convent. ¡Ah! Quina criatura més simpàtica, ¡i més perspicaç! Om li va preguntar, amb segones intencions, com havien paït la popularitat i l'imparable èxit de la Teresa. Va contestar: «Ella ens ha ajudat molt. Ha fet molt bé al monestir. Ens ha obert horitzons intel·lectuals. Ha obert mentalitats». ¡Ah! Intel·ligent postura la d'aquestes monges. Lluny de tancar-se per temor, abracen i respecten la llibertat mental de la Teresa.