Fallit intent de control

L'equip de campanya de Mariano Rajoy va decidir fa setmanes afegir un cas més a la llista de greuges que, els últims set anys, li ha dedicat a TVE. Amb l'argument que el director dels serveis informatius de Televisió Espanyola, Fran Llorente, no estava actuant amb imparcialitat i s'havia posat «al servei» d'Alfredo Pérez Rubalcaba, els populars van anunciar la creació d'un «equip de seguiment puntual de la campanya i precampanya» electoral per mesurar la informació que RTVE dedica a les diferents organitzacions «de manera quantitativa i qualitativa». I des del 14 de setembre es pot veure a la web del partit. O sigui, que s'ha dissenyat una estratègia d'assetjament a la direcció d'informatius de TVE que, segons apuntava ahir la direcció del PP, «no deu haver estat ben entesa per tothom» i «ha portat a la confusió absoluta» els seus representants al consell d'administració de l'ens, on fa 48 hores, i a proposta de Rosario López Miralles, una de les conselleres escollides pels conservadors, es va aprovar la possibilitat de control previ dels continguts dels informatius. L'entorn de Rajoy es va desmarcar «absolutament» de la mesura i va emfatitzar que algú havia volgut ser «més papista que el Papa» abans del 20-N.

MARXA ENRERE / El suport de CiU a una petició de control tan polèmica de la informació i la curiosa abstenció dels consellers designats pel PSOE van fer possible que s'aprovés. Però les direccions del PP i el PSOE asseguren que no van ser consultades: es van encendre d'indignació i van forçar ahir els seus representants a fer marxa enrere. La notícia que els consellers de RTVE s'havien arrogat la possibilitat d'espiar els informatius va provocar una revolta dels professionals de la casa, de la premsa en general i les xarxes socials en particular. Els partits majoritaris van sentir la pressió de l'opinió pública en ple procés electoral. «Hi ha qui ha volgut millorar les ordres pel seu compte», es lamentava ahir un dirigent del PP que admetia que s'havia reprès seriosament els consellers Rosario López Miralles, Jesús Andreu, Manuel Esteve i Andrés Martín i se'ls havia plantejat un ultimàtum: «O rectificació o dimissió».

Així mateix, al PP s'insistia en la possibilitat que algun dels seus consellers estigués buscant fer «mèrits» sense pensar en les conseqüències. «Un sou de 120.000 euros a l'any i el cotxe oficial expliquen de vegades moltes tonteries», afirmaven les fonts citades. Però la rectificació dels populars no va arribar sola, perquè tampoc a la seu socialista es donava crèdit al fet que els seus dos representants, Mari Cruz Llamazares i Miguel Ángel Sacaluga, s'haguessin abstingut en lloc de votar en contra. També ells van fer un pas enrere i, en el transcurs de la reunió extraordinària del consell que se celebrarà avui, hi haurà una rectificació del vot.

Notícies relacionades

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

El teu frau em sona

ABSTENCIÓ DEL PSOE / ¿Per què es van abstenir els consellers elegits pel PSOE? Doncs, segons fonts socialistes, perquè no van ser capaços d'assumir la transcendència del que havia demanat el PP. És clar que el conseller per CiU, Josep Manuel Silva, va contradir aquesta versió i va dir que hi va votar a favor perquè Sacaluga el va convèncer. Però el PSOE va insistir que l'important és rectificar i va marcar distància amb les decisions dels seus representants, al·legant que la llei audiovisual estableix que els consellers de RTVE han d'actuar «amb independència».

Més enllà d'aquest vergonyós episodi, els populars seguiran atacant sense contemplacions la televisió pública i els socialistes, continuaran defensant l'actual model. I altres com el periodista Alfredo Urdaci -director d'informatius en l'era Aznar- seguiran aprofitant per reivindicar-se: ahir va dir que amb ell sí que hi havia «llibertat» a RTVE.