Del "cecé-oo" d'Urdaci a l''espionatge' dels consellers

el 16 d'octubre del 2003, els informatius de TVE van tocar fons. Aquell dia, Alfredo Urdaci, cap d'Informatius nomenat pel Govern d'Aznar, va tenir el dubtós honor de llegir davant les càmeres la primera sentència judicial de la història de la tele estatal per manipular i tergiversar la informació sobre la vaga general del 27 de juny del 2002. La humiliació va arribar a la categoria de vergonya quan Urdaci va lletrejar el ja històric «Cecé-oo», que va deixar poc clar qui va fer la denúncia (CCOO).

La credibilitat i el prestigi dels informatius de la TVE estaven per terra, i això ho va veure clar el líder de l'oposició, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que al seu programa va plantejar la necessitat d'acabar amb l'agonia de la tele estatal, ofegada per un deute històric de més de 7.500 milions d'euros, una plantilla sobredimensionada i informatius en decadència.

Notícies relacionades

Un 'j'accuse' contra la censura

Dimiteix el conseller de RTVE de CCOO després d'abstenir-se en la votació del control de continguts

Malgrat que durant aquests anys la política audiovisual de Zapatero ha estat molt erràtica, sí que va afrontar el repte de posar ordre a 50 anys de disbarats. Així, després d'assumir la presidència del Govern, va nomenar una prestigiosa catedràtica, Carmen Caffarel (abril del 2004), per «preparar el camí perquè aquesta sigui una televisió de servei públic». En aquesta etapa, en què l'Estat va assumir el deute històric i va afrontar la reducció del personal de RTVE, Caffarel va mostrar el nou tarannà portant el debat a la tele (59 segundos, Tengo una pregunta para usted). I va confiar el canvi dels informatius a Fran Llorente, periodista de la casa que s'havia guanyat un gran prestigi al capdavant deLa 2 Noticias, amb Lorenzo Milá. Llorente, que segueix al capdavant dels Informatius, va començar el canvi delsTelediariosel setembre del 2004, amb la idea de fer uns informatius independents i, sobretot, plantejats com a servei públic essencial.

Aquell 13 de setembre del 2004 va començar una nova etapa per als periodistes de TVE a la recerca d'aquell ideal de treballar sense traves polítiques. Però ja va quedar clar que no seria fàcil: malgrat que van començar líders, el PP va complir el que Caffarel deia: «RTVE és un objectiu prioritari a batre». Efectivament, la llavors portaveu del PP, Macarena Montesinos, no va felicitar els periodistes per tornar a ser els més vistos, sinó que els va acusar d'estar «governamentalitzats», d'«emmordassar la pluralitat i manipular la informació» i estar «als dictats del Govern». Set anys després, el discurs del PP és absolutament el mateix, aprofitant tots els errors en imatges i edicions d'informacions per sustentar-lo, i criminalitzant els professionals de la casa quan es defensen (la picabaralla al mes d'abril entre la periodista Ana Pastor i María Dolores de Cospedal sobre la imparcialitat de TVE). Aquesta actitud destructiva és més virulenta a mesura que s'acosta el 20-N. Sembla que volen tenir-ho tot lligat i ben lligat en la campanya electoral. Potser aquesta és la raó per la qual els consellers del PP a RTVE volen ¿supervisar, espiar, censurar? la feina de periodistes que consideren enemics. El cas és que aquesta denúncia constant de la manipulació de TVE contra el PP no troba un gran suport de la societat: elsTelediariosde TVE són líders d'audiència a tot Espanya des de fa 48 mesos. El PP no es fia de TVE, però una mitjana diària de tres milions d'espanyols no poden equivocar-se. O deixar-se manipular.