La platja, el fàstic i el prostíbul

Jaime Cantizano (DEC , A-3 TV)també ha tornat de les seves vacances --dos programes ja ha fet-- i la productora Cuarzo li ha preparat, li ha comprat, una gran exclusiva perquè arrenqui la temporada amb èxit. I ell, amb la seva habitual disciplina i estómac a prova de tot, fa dues setmanes que s'hi recrea, acompanyat de la mitja lluna de periodistes i xafarders habituals del programa.«¡Fastigós, vergonyós, infame, escandalós...!», ens diuen tots els habitants d'aquell plató davant de les imatges que ells mateixos han comprat en exclusiva i han decidit escampar --també en exclusiva-- per tot el país a través de la plataforma A-3 TV. ¿I de quin material es tracta? Doncs d'unes escenes del ballaríAntonio Canales en banyador, aquest agost, en una platja de Sitges --una platja plena de banyistes, a ple

Notícies relacionades

Ho va explicar Diego Fortea

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

sol-- amorrat a la bragueta d'un subjecte, practicant tota mena de mandangues sexuals, fel·lacions incloses, aliens, segons sembla --almenys pel que fa aAntonio Canales--al fet que eren gravats a distància amb càmera de fotos, i també amb càmera de vídeo. Dues setmanes fa que DEC està amb aquest tema, horroritzats tots, plens d'indignació.«Fa molt temps que no tenia sensació de fàstic al plató», va dir ahir a la matinadaCantizano, simulant una enorme dignitat, mentre entrevistava el subjecte que estava ambCanalesa la platja, i de qui se sospita que, amb finalitats lucratives, va ser l'inductor de la trampa i de l'espionatge al ballarí. Home, el tema és fastigós, efectivament. Les imatges són francament vomitives. I no ho dic des del punt de vista de la moral, sempre tan hipòcrita i escandalitzable, sinó des de l'ètica, l'estètica i fins i tot des d'un mínim sentit d'humanitat que un mitjà de comunicació hauria de mantenir. Són imatges infames, sí, però el més canalla de tot aquest assumpte és el paper de DEC . El fàstic que els produeix als seus integrants, des del presentador fins al director, és un fàstic que han generat ells mateixos. Un fàstic que han comprat, impulsat i finançat, en exclusiva.

En un moment donat del programa la periodista Gema López va afirmar, referint-se al subjecte que tenien al plató, contractat per provocar encara més fàstic:«Guanyar diners així és com prostituir-se. La pena és que li hàgim pagats diners a aquest prostitut». O sigui, i seguint el sil·logisme: allò no era un programa de tele, allò era un prostíbul.