tu i jo som tres

Bin Laden: especulació i ensurt

Iker Jiménez. / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Després d'una primera part en què ens va deixar molt impressionats perquè tenia una pantera negra, tremenda, als peus de la seva taula,Iker Jiménez(Cuarto milenio, Cuatro) va voler acollonir-nos una mica més tocant com a segon tema la mort deBin Laden. ¡Ah!Ikerés terrible: sempre aconsegueix que anem a dormir ben espantadets. Va arrencar advertint que tothom li pregunta:«¿Parlaràs de Bin Laden, parlaràs de Bin Laden?»,i és clar, el noi és sensible al clam popular i va muntar una taula de quatre opinadors que van estar, sense parar, més d'una hora de rellotge especulant sobre el que podia haver estat i no va ser, o sobre el que potser va ser però jo no sé com ha estat. ¡Ah! De les quatre criatures de la tertúlia en conec dues personalment i els respecto molt: el psiquiatre forenseJosé Cabrerai l'exmembre dels Serveis d'Intel·ligència, el comandantFernando San Agustín. Però una horeta llarga fent conjectures sobre els misteris d'aquella mort que no han transcendit acaben amb la paciència de l'amic més devot. Home, és veritat que la creïble o increïble versió de la mort deBin Ladendóna per a molt. És un tipus de tema que es pot anar estirant com un xiclet. Si en comptes de ser un criminal terrorista fos una famoset del món del cor i de la víscera, segur que les papilles delDECi delDeluxes'hi haurien instal·lat de manera permanent. El que sí que va aconseguirIker és el que els he dit al principi: que ens en anéssim al llit amb l'ai al cor. Va dir que Al-Qaida es venjarà. I va concretar: tenen preparat un cap nuclear i el deixaran anar en qualsevol lloc. No podem dormir.

CAROD I EL CAÏNISME -. De l'oportuna entrevista que li va practicarJosep CuníaJosep-Lluís Carod-Rovira, ahir al matí aEls matins

Notícies relacionades

(TV-3), destaquem el moment en què el periodista, referint-se a aquell«estigma de caïnisme»que sembla estar instal·lat a ERC, li va dir:«Hortalà va desplaçar Barrera, Colom va desplaçar Hortalà, vostè va desplaçar Colom i ara Puigcercós el desplaça a vostè. És un caïnisme que no poden treure's de sobre». ICarod, tranquil, va respondre:«Una cosa és marxar per decisió personal, i una altra anar-se'n perquè s'ha perdut un congrés i s'escindeixen i munten un altre partit». ¡Ah! Va ser unsouvenir directe aÀngel Colom, un avís sobre aquells temps tan curiosos en quèPilar Rahola era

Lady Pi.