Variacions Goldberg

Carles Boschva dir abans de l'emissió del seu documentalBicicleta, cullera, poma(TV-3), en l'entrevista que li va ferJoan Salvat:«Mai havia sentit la responsabilitat que he sentit fent aquest reportatge». I després de veure el treball hem comprès perfectament aquestes paraules, hem entès aquest sentit de la responsabilitat del qualBosch ens parlava. No només ha estat una aproximació delicadíssima, profunda, respectuosa i lluminosa a la vegada, a la figura dePasqual Maragall;ha estat també una diacronia de dos anys decrescendode l'Alzheimer, dos anys de retrat de la mutació existencial amb què ha d'anar convivint. Per mi el moment més profund ha estat l'instant en quèPasqualmana que surti tothom, que marxin, que fotin el camp, i que el deixin a soles ambBosch.Ells dos, ningú més, i una càmera sobre un trípode que va gravant amb l'automàtic posat. «Això va per a tu»,li diuPasqual aBosch.I comença a parlar de si mateix, del que sent que li passa, de les transformacions que detecta sobre si mateix...«La proteïna avança. ¿Saps en què consisteix la desinhibició? ¿Ho saps? ¡Et deixes anar! És una sensació corporal estranya. Ara, per exemple, em faig fotos a mi mateix quan sóc davant del mirall. Potser per dir-me: '¿I tu, qui ets?' ¡Ahh..! Aquesta sensació que ja no saps qui ets... ¡És fotut!»Ha estat un moment d'una intensitat colossal.

Notícies relacionades

Anem de dret a l’extinció

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

Extraordinària saviesa la deCarles Boschen aquesta aproximació aMaragall.Tendresa. Simpatia. Delicadesa. I una indiscutible lucidesa en la manera, en la forma, d'acostar-se a l'Alzheimer. S'ha emportat molts premis aquest treball audiovisual. El millor guardó, no obstant, són les sensacions que ens han brotat veient-lo. AquestPasqual Maragallsensacional, divertit, entranyable, tossut, punyeter, irrepetible, que disfruta submergint-se en lesVariacions Goldberg, aquell treball musical queBach va compondre per al comteVon Keyserlingki que en les nits d'insomni li tocava el virtuós clavecinistaJohann Goldberg.És curiós,Pasqualescolta aquestesVariacions en la versió que en va ferJacques Loussieramb el seu trio, o sigui,Bach redimensionat en clau de

jazz. I mentre sona el teclat, des d'una paret del despatx, la figura d'Obamavigila. UnObamade cartró, de mida natural, que elPasquales va emportar de Nova York en un dels seus fantàstics cops de desinhibició total.