Ser on s'ha de ser

Hi ha dies que l'actualitat retrata i evidencia la capacitat, i les ganes, de resposta informativa de les nostres cadenes de televisió. El terratrèmol de Llorca ha estat il·lustratiu sobre aquest tema. És de justícia ressaltar -i avui elogiar sense cap mena de reserva- el treball realitzat pel programaEspaña directode TVE-1 dimecres a la tarda. Allà, a Llorca, hi tenien les càmeres i els reporters. I s'hi van quedar, informant sobre la marxa, de la tragèdia. Va ser una cobertura exemplar. No van abandonar Llorca en cap moment, i van ser els nostres ulls durant tota la tarda, ulls que van captar aquell instant, aquell moment, que ja ha fet la volta al món i que va tenir lloc quan el reporterJulio Muñoz, i un càmera, que estaven situats davant de l'església de San Diego, van captar l'increïble i espectacular ensorrament del campanar de l'església. El campanar es va desplomar i va caure just a quatre o cinc metres del lloc on estaven situatsJulio Muñozi el seu equip. Va ser un moment informativament molt intens. També agraeixo a TVE que decidís suspendre el programaGente per seguir amb la informació que ens serviaEspaña directo, que va enllaçar directament amb elTelediario 2de les nou del vespre. Va ser una decisió, una mesura, encertada i convenient.

Notícies relacionades

Anem de dret a l’extinció

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

D'entre les cadenes privades també es pot assenyalar positivament la decisió d'A-3 TV d'alterar la programació del seuprime timei traspassar als seus serveis informatius el protagonisme de part d'aquella nit. Al marge de la complera informació que ens van servir al seu espaiNoticias 2,Matías Prats va tornar a aparèixer, posteriorment, al capdavant d'unEspecial informativo sobre el terratrèmol de Llorca. No va ser un programa llarg, però va ser una resposta de servei, de compromís amb l'audiència. Tractant-se d'una cadena privada, té el seu mèrit.

¿I la nostra Televisió Nacional de Catalunya? ¿Què va fer TV-3 durant aquesta tràgica tarda i nit? ¡Ah! Vivien una excitació enorme, però no pel terratrèmol de Llorca, sinó perquè el Barça, matemàticament, ja era campió de Lliga. El desplegament a València va ser fabulós. Unitats mòbils, reporters, càmeres... Un seguiment colossal. Tarda i nit. De Llorca, ni piu. Cinc minuts i mig alTN vesprei una breu i òrfena connexió telefònica amb una reportera. Imatges pròpies, ni una. És clar, tenien totes les càmeres ocupades, a l'estil Gol TV.