Codis: el penal i el deontològic

No hi va haver ampolles de xampany, però hi havia satisfacció al plató d'Ana Rosa Quintana ahir al matí (T-5). Sota una enorme imatge ampliada d'un segell judicial que deia arxivat, Ana Rosa va resumir la resolució de la jutge Coro Cillán sobre ella i el seu equip: «No ha existit violència o intimidació sobre Isabel García. Cas arxivat». I una comprensible alegria interior l'envoltava. Els comentaris sobre la qüestió van brotar immediatament després, quan Ana Rosa ja va seure a la taula, amb el seu equip. Vam sentir frases vibrants: «Ha sigut una compensació /.../ Periodistes joves, amb il·lusió, havien sigut atacats de manera molt injusta /.../ Solament hem fet la nostra feina/.../ En un altre mitjà hauria sigut una gran exclusiva, però en aquest programa ha sigut un presumpte delicte». Bé, arribats a aquest punt de satisfacció, convé precisar el que en realitat ha passat. Ha passat que una jutge, amb el Codi Penal a la mà, ha sentenciat que Ana Rosa Quintana i el seu equip no són delinqüents. Bravo. Hi estem d'acord. Però això ja ho sabíem. El que convé advertir -i aquest és el discurs que no agrada, que s'intenta silenciar- és que el Codi Penal és una cosa i el Codi Deontològic del Periodisme una altra de molt diferent.

Notícies relacionades

Anem de dret a l’extinció

Eduardo Casanova revela que té el VIH en un documental de Jordi Évole

Anys enrere jo era el primer a defensar la idea que n'hi havia prou amb el Codi Penal per analitzar les desviacions, trampes i tortuositats en l'ofici de la informació i de la comunicació. Però fa temps que em vaig adonar de l'error. L'actuació dels que encara ens anomenem periodistes ja no es pot analitzar només sota el prisma dels manuals penalistes. La televisió ha contribuït molt a aquesta nova situació del nostre ofici. Judicis paral·lels, intromissió en la vida de persones que estan sub iudice, entorpiment de la tasca dels jutges, desprotecció de persones amb minusvalideses... Per tot això en altres països s'han constituït organismes d'anàlisi i vigilància audiovisual -com el CAC a Catalunya- i per això s'està estudiant crear, a nivell nacional, un organisme semblant.

Ahir, al finalitzar el seu programa, Ana Rosa va anar ràpidament a l'altra cadena també propietat de T-5 perquè li fessin una entrevista (Las mañanas de Cuatro). Va dir: «Tot aquest temps he estat callada perquè s'estaven fent diligències judicials». ¡Ah! ¡Al·leluia! Espero que a partir d'ara apliqui sobre altres casos l'exemplar prudència que s'ha aplicat sobre si mateixa.