'Operación Campa'

El judici que s'està practicant a l'Audiència de Cadis sobreMaría José Campanarioi la seva mare està generant diverses excitacions televisives. Les imatges de bronques i crits contra la dona deJesulín(«¡Choriza! ¡Ratera!») per part de comares que s'amuntegaven i silvestre personal adherit -quan entraven les encausades a l'audiència- ja ens les han ofert la majoria d'informatius.

En el programa satíricEl intermedio(La Sexta), li han dedicat al tema un llarg esquetx. TitulatOperación Campa, i amb fons musical de la sintonia d'Operación Triunfo, han ensenyat una foto retocada de la famosa encausada enarborant una crossa, iWyoming advertia:«Aquest judici ha aconseguit que la Campa es converteixi en la famosa més fotografiada a la porta d'un jutjat. ¡Ha desbancat la Pantoja!». I la conya era majúscula.

Notícies relacionades

Sobral no torna a Eurovisió

Anem de dret a l’extinció

Home, cal reflexionar una mica sobre tot això que la tele ens serveix. Sempre he defensat en aquesta columna que quan una audiència comença un judici sobre qualsevol criatura, sigui quin sigui el delicte, des d'un vil assassinat fins a qualsevol cas de frau potiner, el paper de la mirada televisiva hauria de ser d'una prudència absoluta. Hem assistit últimament a verdaders xous televisats que han transformat un plató en una mena de sala de justícia delirant i bufa. És a dir, intolerables judicis paral·lels que no es mereixen ni els jutges de veritat que estan intentant fer la seva feina a les sales de justícia, ni els encausats que estan precisamentsub iudice. De manera que, en el cas de la senyoraCampanarioi de la seva mare, el meu criteri no varia. Continuo pensant el mateix.

És curiós, dimarts al matí,Ana Rosa Quintana(Tele 5), referint-se a l'estrèpit televisiu que el cas està generant, va advertir molt afligida, i jo diria que fins i tot dolguda:«És terrible el que s'està fent amb María José Campanario. Haurien d'esperar una mica que la justícia hi digui l'última paraula». ¡Homeeee! ¡Al·leluia! Sí, senyora, molt ben dit. Recolzo totalment aquestes paraules. Són d'una lloable sensatesa. Llàstima que aquesta admirable prudència de la qual la senyoraQuintanafeia gala dimarts passat no l'hagués practicat també dies enrere, quan va muntar aquell esgarrifós espectacle, aquell combinat depressing catch, judici paral·lel i circ sobreIsabel García. ¡Ah! Sospitósmodus operandi. Diferent tracte. Una vara de mesurar ben diferent.