L'altre tsunami

No amaina l'onada gegantesca queSantiago Seguraprotagonitza, entrant a les cadenes de televisió i arrasant tot el que troba. La setmana passada, després de penetrar successivament i implacablement aLa noria, El hormiguero, Sé lo que hicisteis..., Territorio comanche, Espejo público, Divendres, Qué tiempo tan feliz i Buenafuente, vaig creure que el seu efecte tsunami amainaria. ¡Quina ingenuïtat la meva! La paorosa i torrencial onada segueix. ADEC(A-3 TV), per exemple, l'efecte devastador ha estat doble, perquè s'ha presentat ambKiko RiveraPaquirrín. És una letal combinació, és indiscutible. La xafardera en nòmina del programaMaría Patiño(que també surt com a ingredient a la caspa deTorrente 4) va tenir una gran excitació i deia aSegura:«Escolta, ¿jo podria ensenyar els pits a la teva pel·lícula?» ¡Ah!, no és una proposta menyspreable. Ben mirat, el que ha fetSeguraen el seu film és una simple translació dels friquis de la tele, inclosos els xafarders, o sigui, un bestiari zoològic des delDEC fins alDeluxe. De manera que, més que cine, el que hauria de fer és una guionització pornotelevisiva del dia a dia d'aquests programets, i que ho emetessin, conjuntament cada tarda, T-5 i A-3 TV. També entraria la pornopolítica en aquesta papilla, perquèPaquirrínva advertir que li han enviat missatges que deien:«¡Fica't en política! ¡Espanya necessita una persona com tu!»I va afegir que li han proposat formar un partit que es dirà URP, és a dir, Unió Ressaca Paquirrín, iniciativa que complementada amb allò deBelén for president tindria sentit. Aquest tsunami que tan hàbilment generaSegura, a qui permeten irrompre en canals privats i públics per anunciar gratis la seva mercaderia, genera no obstant un lleig efecte nepotista. El tracte de favor cap a la seva caspa provoca l'empipament de fabricants d'estimables xampús que la mitiguen.

FLORS NEGRES. -Aquest cop setmanal de BTV sobre el món dels successos titulatLes flors del mala casa ens interessa. Practiquen l'anàlisi en lloc del morbo. Fa uns dies van aprofundir en aquell succés que es deiaL'assassinat del caixer automàtic del carrer de Guillem Tell. Ens van disseccionar la personalitat dels joves assassins però, sobretot, ens van il·luminar sobre la víctima, aquella pobra dona que es deiaCharo.La vida deCharo,ben estudiada pel biògrafPere Meroño,ens ha semblat sorprenent. La seva trajectòria existencial mereixeria que el cine (no la caspa) se n'ocupés.