tu i jo som tres

Dos sacerdots, dos heterodoxos

El Pare Manel i mossèn Ballarín, ahir, en ’Divendres’ (TV-3). / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Bon cop el deXavi Coral ahir a la tarda aDivendres(TV-3). D'una sola tacada, dos sacerdots. ¡I quins sacerdots!: el pareManeli mossènBallarín, colze a colze, i nosaltres a casa vam disfrutar enormement. ¡Ah! Aquesta parella de clergues constitueixen un tàndem prodigiós. Encarnen la més extraordinària, rara, pura i valuosa heterodòxia que es pot trobar avui a l'interior, i fins i tot als voltants, del que podríem anomenar la nostrada Església catòlica.Ballarínés el mossèn que ens il·lumina amb la seva ironia de pagès. És la criatura que destil·la lucidesa a partir del món rupestre. Les seves sentències desarmen qualsevol fortificació o parapet intransigent. Deia:«El nivell mitjà d'intel·ligència dels meus quatre amics que juguen a la botifarra a Gósol és molt superior a la intel·ligència mitjana de la dels polítics que tenim /.../ En certa ocasió, vaig conèixer un ateu fantàstic. Un ésser d'enorme humanitat. De gran bondat. Una gran persona. Li vaig dir: avui he resat per tu, ¿i saps que he demanat? ¡He demanat que no et converteixis mai!». ¡Ah! Quinafinezzala deBallarín, quina agudesa, quin savi pragmatisme, quin magistral relativisme sobre la religió, a partir de la religió. El pareManelés una altra variant d'aquesta colossal dimensió del sacerdoci. El sacerdoci entès com a servei, com a entrega, com a humanisme pur als barris que limiten amb allò quePaco Candel anomenavaon la ciutat perd el seu nom. Verdum, Trinitat, Roquetes... El pareManelha estat objecte ara d'un excel·lent treball sobre la seva vida i acció, en forma de llibre, que ha elaborat el periodistaFrancesc Buxeda. Es titulaEl pare Manel, més a prop de la terra que del cel. És un text molt valuós. I arran de la seva publicació ja han sortit veus integristes i miops bordant contra ell. Bordant i recordant horroritzats el que va dir una vegada en una entrevista que li va fer precisament EL PERIÓDICO, i en què explicava que va ajudar a avortar una pobra noia de 15 anys, després d'oferir-li tota mena d'ajudes perquè seguís endavant amb l'embaràs. Ahir a la tarda el pareManel va recordar aquell moment, i va advertir:«Tinc sempre al cervell el cas d'una altra nena, també embarassada, a qui vaig haver d'enterrar perquè li havien practicat un avortament casolà i va morir dessagnada». Una contundent advertència a tots els que manipulen i menteixen sobre ell. Aquells que borden amb malaltissa hipocresia. Fariseus de falsa parròquia.