El besavi, el roure i la besnéta

Jordi Évole(Salvados, La Sexta) s'ha parat un moment davant de la tàpia del cementiri de Casavieja (Àvila). Allà ha trobat una noia que li ha parlat del seu besavi. Afusellat durant la guerra civil pel bàndol franquista, va ser tirat amb set cossos més a un forat extramurs del cementiri. Ara els besnéts han aconseguit traslladar aquells ossos a l'altre costat de la tàpia, o sigui, dins del cementiri. Els vuit afusellats descansen en una làpida comuna amb els seus noms. I aquesta besnéta va comentar també aÉvoleque havia plantat un roure al forat en què van tirar els cadàvers durant la guerra. Perquè aquest arbret fos com un referent de la memòria històrica. ¡Ah!Jordi Évoleva tenir curiositat per veure el roure. Però al mirar-lo, va quedar decebut i va advertir: «Homeee, aquest arbre està molt escanyolit. L'hauríeu de cuidar». I la besnéta va respondre:«El cuidem. Però n'hi ha que vénen i el tallen. Ve algun salvatge i l'escapça». I després d'una breu pausa, va afegir:«Quan traslladàvem els ossos em van arribar a dir: ¡esteu movent merda! Jo només vaig contestar: això que anomeneu merda, és el meu besavi». Deixo a la seva consideració, amiga lectora, amic lector, el comentari sobre aquesta humil història d'un besavi, un roure, i una besnéta.

PERIODISME I POLÍTICA -.Després d'aquella visita a Casavieja,Évoleva seguir el seu camí. No va parar fins a Madrid. I allà va visitarSantiago Carrillo. El va rebre fumant, com és natural en ell, però els serveis de postproducció deSalvadosli van pixelar el cigarret perquè ara està mal vist fumar a la tele, i en qualsevol altre lloc també. Envoltats pel fum del cigarret, i per la boirina de l'efecte pixelació, van conversar sobre el cop del 23-F. El nonagenari comunista va advertir:«La idea d'un govern de concentració, presidit per un general, la van tenir alguns polítics de dretes, entre ells probablement Anson».Évoleva fer llavors un bot. Sorprès va advertir:«Anson és periodista, no polític». I mirant-loCarrilloamb tendresa, i dissimulant malament un mefistofèlic somriure, va aclarir:«¿Vostè creu que ser periodista és incompatible amb ser polític? Anson no ha sortit de la política en la seva puta vida. La majoria dels periodistes són tan polítics com els diputats o els regidors». ¡Ah! Bonica pinzellada. I al mateix temps tremenda. La deixo també a la seva consideració.