Més que carro, ¡locomotora!

Un pastís. Una xifra: 1.500. Una espelma. I unJosep Cunísatisfet que deia:«¡Aquest carro és una autèntica locomotora!»Efectivament, aquesta celebració dels 1.500 programes d'Els matinsque ahir va protagonitzarCuníacompanyat del seu equip té una mitjana desharedel 20,1%. Això és una xifra colossal. A la franja de matí, encara més. I per a més mèrit, ho ha fet sense haver ­pogut retransmetre mai un partit del Barça, perquè com tots vostès ja saben el Barça no ­juga mai als matins. ¡Ah! Això és una ­portentosa raresa a TV-3. La ­direcció de la cadena ha d'estar molt satisfeta amb lesmatinéesdeCuní,un magazín llarg, polièdric, ple de seccions i sense perdre mai de vista l'actualitat. I mantenint sempre el gènere de l'entrevista en el seu just punt d'ortodòxia clàssica, cosa que li agraeixo molt particularment, perquè, a la tele, l'entrevista ja gairebé no existeix com a sublimació d'un diàleg, sinó com a sinònim d'impacte. Ahir mateix va tenir davant seu el flamant nou conseller d'Interior,Felip Puig.Cuníli deia amb segones intencions:«¿S'ha vist aPolònia brandant el bat? Vostè serà un personatge fix, ja ho veurà, ¡l'hi dic jo!»I el conseller, amb cara de circumstàncies, va contestar:«Home, en tot cas intentaré que el bat no es projecti cap on no s'ha de projectar».

O sigui,Puigno renega del tremendo pal amb què elspolacs l'adornen de manera tan acollonant: només adverteix que el projectarà cap on correspongui. Home, la inconcreció sobre la direcció de les bastonades ens ha deixat una mica preocupats. Però estem convençuts quePuigprendrà exemple d¿aquell arpegi que acostumava a repetirPujolen temps del seu regnat («això toca, això no toca») i, assimilant-lo, administrarà amb bon criteri el seu particular «aquí toca bastonada, aquí no toca bastonada». ¡Felicitats, amicCuní! Després d'aquesta trajectòria inqüestionable i imparable del seu programa, proposo des d'aquí que el buit que ha quedat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal sigui omplert per una bonica escultura en bronze deJosep Cuní.En vista de la ­règia iniciativa que pretén el PP, francament, jo prefereixo el rei d'Els matinsen actitud ferroviària, o sigui, immortalitzat com a fantàstic maquinista, saludant victoriós sobre una locomotora rampant. És més just. És més nostrat. I a més a més, i de passada, la cruïlla l'agafa molt a prop de casa seva.