tu i jo som tres

El magnífic polissó

Ferran Monegal. / {periodico}

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

A-3 TV segueix apostant per les telesèries, una estratègia que des d'aquí sempre hem celebrat. És una forma intel·ligent d'anar-se apartant de la porquerieta monotemàtica i omnipresent de la seva gran competidora, Tele 5. Ara acaba d'estrenarEl barco, o sigui, comença la singladura d'un grup d'adolescents tancats,internats,al vaixellEstrella Polar. I en aquest primer capítol ja té lloc una tempesta terrible, amb camp magnètic inclòs. ¡Ah! A casa se'ns va encongir l'ànima de seguida. Quan parlem de grans efectes especials, de gran aparell, de gran recreació de catàstrofes terrestres o marítimes, l'experiència ens té molt escarmentats: les produccions televisives pàtries sempre acaben sent una bírria. Una pífia. Una patata fregida. Se'ls nota el cartró pedra a la llegua. O sigui, els colossals temporals, per exemple, acaben sent sempre humils nyaps en palangana atrotinada. Doncs bé, primera sorpresa, i grata, aEl barco: els efectes especials, l'onatge, el moviment catastrofista, són excel·lents. De primera. T'ho creus, en lloc de trencar-te de riure. Pel que fa al repartiment, el capità del navili ésJuanjo Artero,aquell que va ser anys enrere l'entremaliatJavideVerano azul. ¡Ah! És un detall ple de complicitat i simpatia. I com que els manuals clàssics diuen que perquè una sèrie tingui èxit s'hi han d'incrustar escenes amb cossos despullats, ja ens han col·locat una sessió de dutxa col·lectiva, elles ensenyant el frontis, i ells, el cul, amb intenció d'encabritar-nos molt.

Al marge d'aquestes estratègies puntuals, tan gratuïtes com inofensives, el conjunt té una qualitat més que ressaltable. Diàlegs, moviments de càmera, tractament del color i llenguatge visual són ingredients que conformen una bona arquitectura. I la trama sembla que enganxarà molt si tenim en compte els resultats d'aquest primer capítol: ha superat l'audiència que va tenirHispaniael dia del seu debut. Però no ens oblidem d'un ingredient colossal, un fitxatge fonamental: el deMario Casas,en el paper de polissó. ¡Ahh! El que passa amb aquest actor és una benedicció per a qualsevol cadena de televisió: telesèrie en què participa, telesèrie que triomfa de manera absoluta. Aquest noi té un ganxo sembla que irresistible. Per això ens el van traient per la coberta del vaixell amb el tors nu, a l'estil irresistible bucaner de rodalies. Em consta que la seva enorme massa de fans ho ha agraït molt.