Regeneració del monòleg

Encara que la primera plataforma a emetre'l va ser Canal +,El club de la comediaha passat per totes les cadenes deltelehipòdromestatal. Va ser una bona idea al principi. Després, grapejada i espremuda per la cobdícia televisiva, es va transformar en una bírria d'exercici. Va degenerar moltíssim. Recordo que aEl club de Flo(La Sexta) fins i tot hi feien sortir criatures alienes totalment a l'art de l'humor interpretatiu, comTerelu Campos,Urdaci,PaquirrínoManuel Díazel Cordobés,en la creença que qualsevol, per ser famoset, servia per a monologuista. L'error va ser tremebund. En certa ocasió, parlant amb el genialGodoy,m'advertia:«Es pensen que això consisteix a llançar a l'escenari qualsevol cosa amb un guió après de memòria». Efectivament, amb aquest pessebrisme van aconseguir que el monòleg arribés a cotes ínfimes. Per això ha estat una alegria el debut d'Eva Hacheal capdavant d'una nova edició d'aquestclub (La Sexta). Perquè si tot continua com hem vist en la primera entrega, és possible que aconsegueixin regenerar l'art del monologuisme. Hem disfrutat amb els tres primers espases que han sortit:Imanol Arias, Carmen MachiiBerto Romero.Un trio de luxe. En particularImanol,que ha demostrat saber que el monòleg és, sobretot, explicar una història, i no llançar una successió de gags o un conjunt d'acudits inconnexos. Una història rodona, tancada, a l'estil dels grans narradors, que acabaven sempre tornant al principi, tancant el cercle. Resumint: esperançador debut.

'OT' CONTRA RISTO.-No aporta cap novetat, ni canvia res, la incorporació dePilar Rubiocom a substituta deJesús VázquezaOperación Triunfo(T-5). Estem davant la mateixa papilla, la mateixa escaiola, que ens van col·locant des de fa vuit temporades. L'únic que canvia en aquesta gàbia són els humils ocellets. Van passant any rere any, sí, però amb prou feines han quedat tres noms del centenar llarg que hi han concursat. L'únic cop ressaltable han estat els espots promocionals que van anar intercalant, protagonitzats pels mateixos aspirants. Dirigint-se a nosaltres, els feien dir:«Potser penses que sóc un producte, que sóc un més. ¡Però sóc únic!»¡Ah! Ha estat una clara condemna a l'estilRisto,un estil que curiosament va ser la mateixa direcció d'OT la que l'impulsava, l'incentivava i l'exigia.