Vampirs: tremolar i riure

Iker Jiménez ha trobat un sistema, una manera de fer televisió (Cuarto milenio, Cuatro) que no els sabria dir si és exactament el que busca. A casa vam imaginar que ens pretén entretenir, però el que està aconseguint és una meravella difícil d'igualar: primer ens espanta molt i després ens cargolem de riure. Ara fa algunes setmanes que es dedica a la reconstrucció d'esquelets de criatures repugnants i horribles, i els va disseminant per tot el plató com en un museu dels horrors. ¡Ah! Deu tenir una verdadera indústria d'artesans armats amb plastilina iSuper Glue-3que li fabriquen uns esquelets set o vuit vegades més grans que la criatura que suposadament aspira a reproduir, i d'aquesta manera aconsegueix impressionar-nos molt. Ahir a la matinada, per exemple, ens parlava de vampirs. Deia, en to alarmista:«¡Alguna cosa està passant amb els vampirs! Insuflen en les persones set soques víriques diferents, sobretot en els nens, que noten suors fredes, molta set, i una cosa que ens ha impressionat: ¡terror!»;i afegia:«¡Està passant! Al Perú hi ha una onada de ràbia i de por: ¡els ratpenats-vampir surten a la nit i xuclen sang!». I després de passar-nos gravacions d'uns pobres ratpenats petitets, unes criatures insignificants i potser fins i tot boníssimes, ens va conduir cap al centre del plató i allà, dintre d'una urna de metacrilat, tenia un esquelet de gairebé dos metres d'altura. ¡Ahh! Allò semblava la reproducció d'un dinosaurevelociraptor més que no pas la d'un beneïtquiròpter mamífer. No negaré que amb aquestes martingales ens impressiona molt, però és clar, com que també invita en les seves sessions prestigiosos naturalistes, aquests s'encarreguen de rebaixar el tremendisme i llavors és quan es desinfla el globus i ens sobrevé l'atac de riure. Fa uns quants dies, sense anar més lluny,Ikerens va preparar una sessió dedicada a éssers extraterrestres. Va sembrar tot el plató de cossos deformes, una galeria realment revulsiva, i ens anava dient:«¡Mirin, mirin els monstres alienígenes!». I després va arribar el científic, el naturalista convidat, i puntualitzava:«Això és un fetus amb hidrocefàlia, per això té el cap inflat /../ Això no és el tors d'un extraterrestre, sinó una vèrtebra de tauró /../ Això no és un monstre alienígena, això és el cos d'un tití pigmeu, un mico que es troba a Amèrica del Sud». I és clar, llavors és quan, després d'haver tremolat, ens partim de riure.